El procés sobiranista vist des d'Andorra: mirant-s’ho des de la frontera

Andorra La VellaAmb un total de 13.875 catalans, Andorra és el quart país que més n’acull, segons dades de l’Idescat. El ressò sobre el procés català en aquest país dels Pirineus ha anat guanyant terreny a mesura que també creixien les manifestacions ciutadanes en tots dos territoris.

El 2013, fins a 600 persones van participar en la cadena humana andorrana en suport a la Via Catalana, i aquest 2014 unes 400 van assistir a la V organitzada per l’ANC d’Andorra. Tot i ser de les concentracions més nombroses que mai s’hagin fet al Principat, el posicionament de les autoritats i la societat andorrana i resident són diversos.

Des del Govern, Toni Martí manté que és una qüestió interna i que s’ha de solucionar “des dels paràmetres espanyols”. Tant l’ANC com Òmnium Cultural consideren normal aquesta indeterminació. Difícilment els governs veïns es pronunciaran sobre un fet abans que no es produeixi, apunten. Amb tot, segons Muriel Casals, “que siguin molt prudents no vol dir que no hi tinguin interès”.

També l’excap de Govern Òscar Ribas considera que “és un deure nacional” mantenir-se al marge i no intervenir en els “problemes o solucions” d’altres països. Amb tot, reconeix que es viu amb “expectació i neguit” perquè hi ha “molts dubtes sobre com acabarà”.

En canvi, per altres, com l’exdirector de Ràdio Televisió d’Andorra Francesc Robert, si l’executiu no s’expressa és per “por al veí”. En cas que el procés català no tingués èxit i s’hi haguessin pronunciat a favor podria haver-hi conseqüències negatives en la relació amb l’estat espanyol, assenyala.

Sobre la qüestió d’un possible referèndum o consulta, des d’Andorra s’han produït algunes reaccions favorables. El ministre portaveu i de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, malgrat no posicionar-se sobre una possible independència de Catalunya, sí que va defensar el dret a decidir: “No puc concebre que no hi hagi la possibilitat que tothom pugui votar sobre el seu futur”, va assegurar, i va afegir que respectaria la decisió que pogués sorgir d’una hipotètica consulta.

Ribas ha recordat que la Constitució andorrana ja preveu aquesta figura, i que li agradaria que els catalans poguessin votar, però que ho fessin “d’acord amb les lleis”.

Conseqüències

L’impacte d’una Catalunya independent com a nou veí és per ara desconegut, però s’apunten alguns dubtes o possibles efectes.

Des de l’ANC i Òmnium es defensa que la independència seria bona per a Catalunya, per a Andorra i per a Espanya. A Carme Forcadell fins i tot li agradaria que el Principat “fos un dels primers països a reconèixer el nou estat”. Per Casals, Andorra és un exemple d’estat petit amb el català com a llengua oficial i per les seves relacions amb Espanya i França. A més, es reforçarien els intercanvis culturals o comercials amb “un aparell d’estat que es podria relacionar de tu a tu amb el d’Andorra”.

Segons Òscar Ribas, però, aquesta aproximació dependria de la política del govern que hi hagués a Catalunya. En la relació amb Espanya i França “històricament hi ha hagut de tot, moments de dificultat i altres de bona sintonia”, explica, i el cas de Catalunya “no seria especial”.

Segons el president de la Confederació Empresarial, Xavier Altimir, la clau és la situació de Catalunya dins d’Europa: “Cal veure si passaríem de tenir dues fronteres amb la Comunitat Europea, a una amb la CE i una altra amb un país tercer”. En aquest supòsit, alerta que variarien els tràmits duaners. A més, deixarien d’estar a l’espai Schengen i, per tant, “s’haurien de renegociar les condicions”.

El debat també és a la societat civil. Alguns andorrans se senten pancatalans, com Francesc Robert, i apunten que encara que durant 2 o 3 anys “hi haurà una travessia del desert”, un cop constituïda la nova Catalunya “serà molt més rica, amb la qual cosa tenir un veí ric només ens pot beneficiar”.

Altres, com el filòleg i cap d’àrea d’Accions Internacionals al ministeri d’Educació i Joventut, Joan Ramon Marina, critiquen que es vulgui debatre el futur del territori veí a Andorra. En l’article Catalunya enrocada, Andorra encadenada assenyala que qui celebra les diades catalanes “ens ho passa pels morros, s’endú la família a la Via Catalana i ens retreu que a Andorra no s’hi fa cap moviment d’aquesta envergadura”. A més, Marina manifesta que aquest col·lectiu se sent “més immigrant que no pas andorrà” i “sense ganes d’integrar-se”.

Des del carrer també hi ha opinions per a tot. L’Antònia, voluntària andorrana de l’ANC, manifesta la seva “solidaritat” amb el poble català: “Encara que no sé si beneficiarà o no Andorra”, admet. En canvi, Albert Martí creu que la situació es viu amb “neguit” perquè “impacta directament” en el Principat. “Per tradició i pel fet de ser fràgils ens n’hem de mantenir al marge”, assegura. També recorda que Andorra manté negociacions amb Espanya per evitar la doble imposició i per l’acostament amb Europa. “No tinc la necessitat de pronunciar-me -diu-. No som catalans, som políticament diferents i tenim la nostra cultura i les nostres tradicions”, conclou.