La residència Faber-Andorra, un pas més a prop
Acollirà fins a deu professionals que vulguin desenvolupar el seu projecte al país per un període de fins a tres setmanes
Andorra la VellaLa ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, i la directora de l'Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, han signat aquest dilluns el conveni de col·laboració per a la creació de la Residència d'arts, ciències i humanitats Faber-Andorra. El centre seguirà els passos de Faber-Olot, que ha desenvolupat un projecte flexible, dinàmic i adaptable a la realitat andorrana.
Tal com han explicat a través d'un comunicat, la residència se situarà on actualment hi ha els Tallers d'art de la Massana i permetrà acollir creadors i professionals de diferents àmbits que vulguin dur a terme una estada de fins a tres setmanes per desenvolupar el seu projecte. El conveni, que es renovarà anualment, tindrà un pressupost inicial de 6.000 euros per al 2019 i 12.600 pel 2020.
Amb la creació de la nova residència es busca afavorir l'intercanvi d'idees entre creadors, estudiants i els col·lectius del país que puguin estar interessats en l'activitat o l'àrea de treball que desenvolupin per establir el màxim de sinergies possible. D'altra banda, la creació de Faber-Andorra va lligada a la intenció del ministeri de formar part d'un marc de desenvolupament de diplomàcia cultural. La col·laboració de l'Institut Ramon Llull permetrà crear i establir col·laboracions amb residències internacionals que acullin residents d'Andorra.
Les candidatures, presentades de forma individual i obertes a professionals de tot el món, seran escollides per un comitè format per representants de l'Institut Ramon Llull i del ministeri de Cultura i Esports, que també faran el seguiment del projecte. En la primera fase es preveu un màxim de deu residents a l'any i una estada de tres setmanes per a cadascun.
La primera resident serà l'americana Kathleen McNerney, professora emèrita d'estudis hispànics i d'estudis de dones de la Universitat de West Virginia. La seguiran la investigadora i artista Irina Poleshchuk; l'expert en art i estètica Paul Behrens; el professor emèrit de religió Paul Gifford i la investigadora en estudis de gènere, Raisa Jurva.
