Andorra, 12è a Europa en nombre de biblioteques per habitant

Andorra la VellaAndorra compta amb nou biblioteques en l'actualitat, de les quals set són comunals, una és pública i una és nacional (la més antiga del país, de l'any 1934). Tenint en compte la població al país, la ràtio és d'1,2 biblioteques per cada 10.000 habitants. Una dada que situa Andorra en el 12è país de la Unió Europea en nombre de biblioteques per cada 10.000 habitants després d’Àustria (1,6), Finlàndia (1,5) i Eslovènia (1,4). La República Txeca, amb gairebé sis biblioteques per cada 10.000 habitants, està al capdavant en la classificació, que s'elabora amb les dades que proporciona l'IFLA (Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries), associada a la Unesco.

Desglossat per parròquies, i assignant la Biblioteca Pública del Govern i la Biblioteca Nacional d'Andorra a la parròquia d’Andorra la Vella, es constata que Canillo i Ordino disposen d'un nombre de biblioteques per cada 10.000 habitants més elevat, xifrat en 2,5 i 2,1 respectivament. Per contra, Escaldes-Engordany disposa de 0,7 biblioteques per cada 10.000 habitants. Cal notar que aquesta ràtio no diferencia la dimensió de la biblioteca.

Aquestes dades han estat elaborades pel departament d'Estadística i és la primera vegada que es fan públiques. S'han realitzat d'acord amb les previsions de la Llei del Pla d'estadística 2018-2021 i el seu desplegament en el primer Programa estadístic per a l'any 2018, en consta la necessitat de fer una estadística oficial sobre els equipaments i els recursos culturals.

Durant l'any 2017 les biblioteques públiques van rebre 119.666 visitants, un 16% més que les rebudes l'any anterior (102.928), fet que correspon a una mitjana diària de 328 visites o, el que és el mateix, a un total de 36 visites diàries per biblioteca. La biblioteca que rep més visites és la pública del Govern, amb un total de 28.765 durant l’any 2017, seguida de la biblioteca comunal d'Encamp, amb 17.930 visitants.

Pel que fa al nombre d'usuaris, els 21.613 comptabilitzats a principis d'any suposen un augment del 7,7% respecte a l'any anterior i representa que un de cada quatre habitants està inscrit a una biblioteca. I quant al fons bibliotecari, està xifrat en 232.495 documents: destaquen els llibres i fullets, amb el 89% del fons, mentre que el 5% són documents audiovisuals i el 3% correspon a documents sonors, per la qual cosa es dedueix una ràtio de més de tres documents per habitant.

Del total dels préstecs a domicili efectuats durant l'any 2017 (40.210), el 77% corresponen a préstecs de llibres, el 20% a documents audiovisuals i el 3% restant a altres tipus de documents. El 2017 es van realitzar 0,5 préstecs domiciliaris per habitant i una de cada dos persones va recórrer al préstec d'un llibre en alguna de les nou biblioteques. La mitjana diària de préstecs és de 110.

Les despeses corrents i d'inversió de les biblioteques s'han situat en 954.766 euros l'any 2017, un 13% superior a l'any anterior. El 77% (730.561 euros) correspon a despeses de personal; el 12% (112.964 euros) a despeses d'activitats i altres; el 6% (58.495 euros) són despeses d'adquisicions, i el 5% (52.745 euros) restant a despeses d’inversió.

Els japonesos s'interessen pel Madriu-Perafita-Claror a través de Wikipedia

Estadística també publica dades de visites a internet relacionades amb la la vall del Madriu-Perafita-Claror, seguint el projecte de dades massives (Big Data) elaborat per Eurostat l'any 2016 i publicat en el document 'Culture Statistics'. Per al seu càlcul, s’utilitzen els recomptes de visualització de les pàgines de Wikipedia, concretament el nombre de pàgines vistes mensualment en tots els idiomes disponibles.

Els resultats per a la vall del Madriu-Perafita-Claror mostren un total de 20.928 visites a Wikipedia durant l’any 2016 i un total de 20.470 visites durant l'any 2017. Les persones de parla japonesa són les més interessades en la vall, amb un total de 3.306 i 3.046 visites durant els anys 2016 i 2017, respectivament. Segueixen les visites des dels dominis en anglès i en castellà. Destaca la notable variació positiva en l'àmbit del rus, amb una variació anual del 81,2% entre l’any 2016 i el 2017.

Aquestes dades la situen, dins la totalitat de paisatges culturals, en la posició número 72 del rànquing mundial.