Aprendre a escriure amb Anna Frank
El vestíbul del Consell General acollirà una exposició del 26 de febrer al 23 de març de l'any que ve
Andorra la Vella“Quan escric puc consignar-ho tot, els meus pensaments, els meus ideals i els fruits de la meva imaginació", escrivia Anna Frank en el seu diari personal el 5 d’abril de 1944. Annelies Marie Frank (1929-1945) era una nena alemanya, d'ascendència jueva, que va estar gairebé dos anys i mig amagada amb la seva família i quatre persones més en un pis d'Amsterdam. Durant el captiveri obligat, la noia va anotar les seves experiències i pensaments, en un quadern conegut com el 'Diari d'Anna Frank'.
Però, per què escrivia? Entre el testimoni i els relats imaginaris, l’escriptura servia per a Anna com un mitjà d’evasió, de reflexió i d’autocrítica, però també d’expressió dels somnis i de les esperances que nodria. Tot això s'explica en l'exposició itinerant, en francès, 'Lire et écrire avec Anne Frank', que el vestíbul del Consell General acollirà del 26 de febrer al 23 de març de l'any que ve. Després itinerarà a l'escola andorrana de segona ensenyança d'Encamp i al centre de formació professional, a Aixovall.
La mostra itinerant està adreçada a joves d’entre 9 i 15 anys, acompanyada d’eines pedagògiques que es poden descarregar en línia: 'Com vivia Anne Frank durant les persecucions?', i 'Quin lloc ocupaven per a ella la lectura i l’escriptura durant la seva reclusió?'. L’exposició s’interessa pel talent d'Anna Frank com a escriptora. A més del diari, la jove també tenia una llibreta de citacions, que anomenava 'Llibre de frases boniques', i els seus contes.
Els exercicis creatius que es proposen entorn de l'exposició permetrà als estudiants copsar la importància de la lectura i de l’expressió escrita, especialment a través de la realització de petits poemes ('haikus') o 'twaiku's (contracció de Twitter i 'haiku').
El grup de vuit persones que van viure amagades a Amsterdam va ser localitzat pels nazis, i tots van ser enviats a camps d'extermini. Anna Frank va ser traslladada a Auschwitz, el setembre de 1944, i després al camp de dones de Bergen-Belsen, on va contraure el tifus i va morir el març de 1945. L'únic supervivent del grup va ser el pare d'Anna, Otto Frank, que va recuperar el diari de la nena i el va publicar, el 1947, amb el títol 'La casa de darrere'.