Xarxes socials

Assetjat per demanar més català als videojocs: el risc de la viralitat

Un tuit d'un compte amb 1.000 seguidors obté 6,4 milions de visualitzacions i 4.000 comentaris plens de mofes i insults contra el català

El tuit que va generar una allau de crítiques al català.
30/01/2023
4 min

BarcelonaFa uns dies, un aficionat als videojocs anònim va lamentar al seu compte de Twitter que el català no estigui disponible a "l’esperadíssim Hogwarts Legacy", el videojoc de rol inspirat en la saga de Harry Potter que segurament serà un dels més venuts de l’any. "Ni doblatge, ni subtítols, i ni tan sols la interfície en català", deia. El noi, un estudiant de física de 20 anys segons la seva descripció, assenyalava que "els videojocs són els grans oblidats en la lluita per la normalització del català i això ha de canviar". "També hem de poder jugar en català!", afegia. En poques hores, el missatge va tenir 6,4 milions de visualitzacions i més de 4.000 cites, la majoria amb crítiques, mofes i insults contra el català (i, de passada, contra la condició d’homosexual del noi, que acompanyava el seu nom amb una bandera de l'arc de Sant Martí). ¿Com pot ser que una piulada des d’un compte personal de Twitter amb 1.140 seguidors es viralitzi? I ¿per què senzillament demanar més català pot generar tant d’odi?

"Passa en contextos en què les relacions entre els diferents parlants que conviuen en un mateix espai sociolingüístic són desiguals. Quan existeix una relació de poder entre parlants, jerarquies lingüístiques", explica Júlia Ojeda Caba, investigadora predoctoral sobre llengua i identitat. Per explicar el concepte d’ideologia lingüística cita el lingüista espanyol Juan Carlos Moreno Cabrera. "Ell defensa que el pensament monolingüista espanyol no pot destriar la identitat nacional espanyola de la llengua espanyola i la unitat de la llengua (i la unitat nacional, de fet)". Per això diu que "la tendència del pensament monolingüista espanyol és profundament homogeneïtzadora i assimiladora".

És a dir, malgrat que demanar que s’incorpori el català a un videojoc no minvi de cap manera les possibilitats del castellà (que, de fet, en el joc hi és per partida doble entre les catorze llengües disponibles: espanyol d’Espanya i espanyol d’Hispanoamèrica), el català és vist com "un qüestionament a la unitat i, automàticament, és una amenaça per a la seva existència". "Contra aquestes diferències, la reacció és d’odi", afegeix Ojeda, que hi veu una relació amb el fet que també s’ataqui el noi per ser gai. Són dos elements que fugen de la identitat estàndard, i la combinació dels dos accentua la resposta.

Insults a banda, els missatges crítics denigraven el català com a llengua minoritària: "Perdón por no traducir el juego al puto hebreo antiguo, ni al azteca, ni al élfico, ni al córnico, ni al naomai, ni al quechua, ni al valyrio, ni al etrusco, ni al idioma de los factores" era un dels mems més repiulats. Altres s’entretenien a buscar que el català és la vuitantena llengua del món en usuaris, piulaven banderes espanyoles, demanaven deixar de fer el ploricó o, els més seriosos, raonaven que a les empreses no els surt a compte perquè no incrementaria vendes, ja que tots els catalans entenen el castellà. El debat estava prou encès perquè Forocoches obrís fins i tot un canal a partir del tuit del noi i el nivell dels insults augmentés uns quants graus. També la seva viralitat. "Les reaccions de ridiculització són formes d’odi –recorda Ojeda–. El bullying es produeix perquè hi ha una desigualtat, i ridiculitzar el feble és una manera de mostrar odi i crueltat", afegeix.

Més viral, més agressiu

Perquè un tuit tan limitat faci el salt a la viralitat sempre hi ha d’haver un detonant, un usuari que sí que té molts seguidors i que interactua amb el tuit o el fil original i li dona l’empenta definitiva cap a la visibilitat. Ho explica l’expert en tecnologia Albert Cuesta: "Els algoritmes de les plataformes afavoreixen el contingut que capta participació (engagement) i, per tant, promocionen tot allò que recull comentaris i respostes, tant hi fa si favorables o desfavorables". El fenomen sol tenir efecte dominó, i com més agressiu és, més engagement genera i encara anima més a llançar missatges més gruixuts d’autoafirmació. "El gran problema és que el 97% dels usuaris de Twitter no veuen només el que han triat veure, sinó el que l'algoritme decideix que els pot interessar".

La consultora Selva Orejón, experta en ciberseguretat i identitat digital, assegura que "en els últims deu o dotze anys el discurs s’ha radicalitzat més; no només la catalanofòbia, sinó qualsevol mena d’opinió que acaba generant una situació de bipolaritat". Es dona quan "els extrems són molt oposats i generen un fil de discussió que està mot allunyat de la moderació o la convergència, són discursos cada cop més agressius", assenyala. El canvi a Twitter ha vingut quan els usuaris han migrat massivament cap a altres xarxes: primer cap a Instagram, i els últims sis mesos, després de l’adquisició de Twitter per part d’Elon Musk, cap a Mastodon (tot i que en una mesura molt menor).

Què s'hi pot fer?

En alguns casos, l’odi a les xarxes podria arribar a ser constitutiu d’un delicte, però "perquè hi hagi una denúncia viable ha de ser un fet reiteratiu en el temps", diu Orejón. "Com que hi ha molta impunitat, al final es confon la llibertat d’expressió amb el dret a l’honor. Hi ha un límit a la llibertat d’expressió, i és atemptar contra la integritat, l’honor, la intimitat o la privacitat d’una persona", afegeix. Tanmateix, sí que hi ha quatre tuitaires imputats per delictes contra la integritat moral per unes piulades contra el 25% de castellà a l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar arran d’una denúncia de Vox i altres entitats espanyolistes.

En les campanyes de desprestigi de les empreses es recomana valorar si és més convenient la resposta o el silenci. Fer front a les campanyes personals virals és encara més dificultós. El jove que demanava més català als videojocs va respondre, en part acotant la seva demanda de més català. Sovint l’usuari es protegeix en el silenci (o el cadenat, filtres per no rebre feedback); és el camí més efectiu per silenciar el discurs dissident i deixar més espai per al corrent principal. Orejón defensa que cal més formació en drets i civisme a les xarxes i també eines de protecció digital i emocional, perquè l’impacte a la salut mental pot tenir conseqüències extremes.

Els videojocs, lluny de la normalització

Catalunya concentra el 50% de la facturació del sector dels videojocs a l’Estat (amb 200 estudis que donen feina a prop de 4.000 professionals i una facturació anual que supera els 600 milions d’euros), però la presència del català als jocs és residual: fins i tot en els videojocs creats a Catalunya, el català és menys present que l'italià o el portuguès. I la bretxa digital entre llengües creix. Plataforma per la Llengua ha impulsat el saló del joc Saga (al desembre) justament per crear una comunitat 'gamer' en català, tant d’usuaris com d’empreses, però no n’hi ha prou. El 50% de la població catalana juga a videojocs; un 90% són menors de 20 anys. I el 70% fan servir el castellà, mentre que el 6,2% fan servir el català en funció de la poca disponibilitat dels productes. La Generalitat va crear el VDJC, un banc de dades que recull un catàleg dels videojocs en català, però en registra la paupèrrima xifra de 128.


stats