I si canviem el formigó per la pedra seca?
L’arquitecte Xavier Rebés es carrega d’arguments favorables a aquesta tècnica de construcció, arran de la publicació del llibre 'Parets de pedra seca. Manual per a la construcció i la reparació'
Andorra la VellaSuïssa, Catalunya i Andorra, malgrat la diversitat paisatgística i cultural, tenen -com a mínim- un element comú: les construccions de pedra seca. Fruit d'una col·laboració a tres bandes entre aquests territoris ha vist la llum el llibre 'Parets de pedra seca. Manual per a la construcció i la reparació', una traducció del llibre editat per la Fundació suïssa Accions Medi Ambient, coeditat en català per la Fundació Solà de la Fatarella i Editorial Andorra. El llibre alerta del perill de desaparèixer que tenen aquestes construccions tan característiques. Bé sigui per la mecanització de l'agricultura, com per la falta de temps dels pagesos o per la manca d'inversions, moltes d'aquestes obres corren el risc de convertir-se en runam. 'Parets de pedra seca. Manual per a la construcció i la reparació' es proposa revertir aquesta tendència i contribuir a la conscienciació col·lectiva de la importància de la preservació d'aquest patrimoni, que reflexa l'artesania i les costums del passat.
“La idea és que sigui una guia pràctica que es pot portar a la butxaca i poder-la llegir ‘in-situ’. Hi ha varis llibres sobre pedra seca, però aquest és molt específic i amb les imatges, molt il·lustratiu. De manuals sobre aquest tema, només en conec aquest”, explica l’arquitecte i expert en aquest tipus de construccions, Xavier Rebés. De la mateixa manera que fa el llibre, l'arquitecte defensa que conservar i renovar les parets de pedra seca contribueix a protegir el patrimoni, el paisatge i la natura.
Malgrat que el seu diagnòstic sobre l'estat de salut de la pedra seca al país és pessimista: “Aquí a Andorra el problema és que aquesta activitat ha anat sempre lligada al món agrícola i ramader, i si abandones el camp això és molt difícil de refer”, també dona peu a l'esperança: “Arriba un moment que, a més del valor patrimonial, pot ser font d'ingressos econòmics, si s’explota turísticament. I aquí és on es podria implicar l'administració”.
L’arquitecte es carrega d’arguments, que casen amb els principis de la candidatura que prepara Andorra per esdevenir reserva de la Biosfera, per recuperar aquesta tècnica de construcció: “Els murs que sostenen carreteres o talussos, que sempre havien estat de pedra, ara es fan amb formigó. La pedra seca és una tècnica més sostenible i més integrada al país. També és molt més barat construir amb pedra seca que amb formigó, perquè si cau un mur de pedra es pot refer sense haver-ne de posar de noves. Tampoc gastes energies fòssils. Així que tot plegat és una qüestió de voluntat”.
Una iniciativa, la de refer els murs del país amb aquesta tècnica que, de retruc, generaria ocupació: “La restauració i el manteniment del patrimoni que tenim en aquest país donaria feina a molta gent. És una feina dura però molt saludable, ho hauria de tenir en compte molta gent jove, que potser ara té dificultats per trobar feina”, conclou Rebés.
Tornem al llibre. La covid ha obligat a posposar la presentació de 'Parets de pedra seca. Manual per a la construcció i la reparació' que s’havia programat per aquest desembre. És previst que es faci quan la situació epidemiològica millori. Per als interessats, ja es pot adquirir a les llibreries del Principat i a Cal Pal, a la Cortinada.