"Considero que escriure de per si és sempre una impostura"

Andorra la Vella"No crec que sigui un handicap presentar-se a un premi per diners. Al contrari". Amb aquesta afirmació i amb molta naturalitat, el recent guanyador del premi de narrativa Fiter i Rossell, Nil Forcada, després d'admetre que encara es troba afectat per la ressaca emocional de la vetllada —en la qual va rebre felicitacions d’amics, coneguts i desconeguts—, explicava que es va presentar a un dels guardons més importants del país perquè necessitava els diners per pagar el seu lloguer.

I que, si no fos així, hauria escrit 'Tolls' d'una manera molt diferent. "Mentiria si digués que no em sento meva aquesta novel·la, però no és una novel·la que escriuria de manera natural" admetia, el jove escriptor. "Vaig adaptar la novel·la al tipus de llibre que sabia que encaixaria amb el premi: vaig agafar els últims guanyadors per veure què es valorava i vaig ajustar-hi el format" confessava. "Evidentment, no tot és per diners, però no em sento pitjor per necessitar-los" defensava mentre afegia que el fa sentir trist el fet que la literatura sigui una via per compensar la precarietat econòmica.

De fet, 'Tolls', es tracta d'una hisòria ambientada en els aiguats del 1982, segons Forcada, "un escenari metafòric ideal ja que combina pluja constant i tensió". El llibre, en aquest sentit, combina elements de novel·la negra i presenta una estructura coral protagonitzada per una desena de personatges. "Vaig voler crear un mosaic de veus perquè treballo molt amb fragments; és com fer un trencaclosques, anar teixint una història des de diverses perspectives" explicava, l'autor, tot reconeixent que aquesta estructura li ha resultat molt més còmoda que no pas escriure una novel·la centrada en un sol protagonista. "M’atrau la capacitat de transmetre històries de manera fragmentada, tant en literatura com en cinema, i això és el que he intentat traslladar a Tolls" afegia, Forcada, qui actualment se sent atret per autors com Roberto Bolaño, Juan Marsé i Toni Sala, així com de referents cinematogràfics com Jean-Luc Godard i John Ford.

Com saben la majoria de comunicadors d'aquest país, que coneixen Forcada del dia a dia per treballar de càmera a RTVA i ser cineasta, l'escriptura no és la professió oficial del recent guanyador. De fet, tal com explica ell mateix, "escriure no és una feina, sinó una passió que intento mantenir viva cada dia, encara que sovint sigui una lluita contra la precarietat". Una feina que, segons relata, el va atrapar des de ben petit, quan ja se sentia atret pels grans escriptors i provava d'imitar-los sense aconseguir-ho del tot. "Quan era adolescent escrivia molt, però molt malament, i això em frustrava moltíssim" admetia, rient, Forcada, qui, davant d'aquesta realitat, va optar per canalitzar l’impuls creatiu cap al cinema. "Tenia 15 o 16 anys i em mirava els autors que m’agradaven, però veia que el que feia no s’hi assemblava gens.

A partir d’aquí vaig decidir estudiar cinema perquè em pensava que ho podria entendre millor" afegia. Malgrat tot, Forcada explica que mai no va mantenir l’escriptura en secret. "No era cap secret que escrivia, però era una cosa que no havia explicat gaire. Ara, després de tants anys escrivint i després d’haver-se fet públic, és més fàcil parlar-ne".

Actualment, Forcada treballa com a càmera i arracona l’escriptura al seu refugi personal. "Escriure és una feina molt solitària, mentre que ser càmera t’obliga a interactuar amb molta gent. Gestiono aquests dos contrastos amb molta paciència" relatava, Forcada, qui assegura que el fet de ser càmera l’ajuda a no tancar-se en una cova i perdre el món de vista. Tot i que dedica unes dues hores diàries a escriure —sempre en algun bar i mai a casa—, no pot evitar sentir-se una mica impostor. "Considero que escriure de per si és sempre una impostura, perquè t’estàs col·locant a tu mateix al centre del món i, gairebé, assumint un paper diví per voler dir o ensenyar alguna cosa" comentava, el guanyador del Fiter i Rossell. "A vegades, quan et poses a escriure, descobreixes que no tens res a dir. Aquesta recerca, penso, passa molt per la impostura" reflexionava amb sinceritat.

Pel que fa al futur, Forcada no amaga que té diversos projectes en marxa, però molts d'ells continuen guardats al calaix. "Continuo treballant en altres projectes, sobretot de narrativa i novel·la, però ara mateix no hi ha cap pla concret. És qüestió de continuar picant pedra i esperar que soni la flauta amb alguna cosa" comentava amb sinceritat. Mentrestant, gaudeix de l'èxit de Tolls i es manté obert a noves oportunitats, amb una segona temporada de Quixots, un dels seus projectes més recents. "Amb Quixots estic molt content, però ara vull centrar-me en seguir explorant altres formats i històries que em permetin créixer com a autor i creador" concloïa, Forcada, amb l'objectiu de continuar evolucionant.