Un coprincipat, tretze monuments i tres països: la fórmula per seduir la Unesco
L'estiu del 2023, data fixada perquè la història sobre com es va construir l'Estat andorrà esdevingui Patrimoni Mundial
Andorra la VellaEl projecte perquè la història sobre com es va construir l'Estat andorrà, sobretot a través de la figura del coprincipat, esdevingui Patrimoni Mundial de la Unesco, ha fet un pas ferm aquest dijous al migdia amb "l'escenificació", tal com ha definit la ministra de Cultura, Joventut i Esports en funcions, Olga Gelabert, que la candidatura va de debò i que compta amb la implicació de totes les parts: evidentment Andorra, però també França, més concretament la localitat de Foix, i Espanya, en aquest cas la Seu d'Urgell. I és que la candidatura implica onze monuments del Principat però també el conjunt catedralici de la Seu d'Urgell i el Castell de Foix, per la seva vinculació històrica en l'evolució del Consell de la Terra i del coprincipat. En un acte institucional celebrat aquest dijous a Casa de la Vall una quarantena de persones s'han conjurat per fer realitat aquesta candidatura. Ara toca posar-se a treballar en un document d'unes 1.000 pàgines que contingui tota l'essència del projecte. I tot amb la vista posada a "l'estiu del 2023", segons els càlculs del coordinador de la candidatura, Joan Reguant, data marcada perquè Andorra figuri per primera vegada a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.
Perquè Andorra té la vall del Madriu-Perafita-Claror (patrimoni de la Humanitat), té les falles (patrimoni Immaterial), però "de patrimoni material no en té", tal com ha recordat l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, i aquesta candidatura "té el relat i les condicions d'excepcionalitat correctes" per aconseguir-ho, ha defensat. Així mateix, una opinió també compartida pel 'maire' de Foix, Norbert Meler, el fet que sigui Andorra qui ho lideri "li dona més viabilitat i possibilitats". El motiu és que França i Espanya figuren entre els cinc països que més béns tenen inscrits a la llista de la Unesco. I aquest organisme té una voluntat "de redistribució del patrimoni declarat arreu del món", ha plantejat l'alcalde alturgellenc. És, per tot plegat, una gran oportunitat per a Andorra.
De fet, el mateix Batalla ha reconegut que la catedral de la Seu "tota sola" no podria ser patrimoni de la Unesco perquè necessita "un relat i uns estàndards d'excepcionalitat que no té". El mateix passa amb el Castell de Foix, que a més té molt a prop els castells de Carcassona, que sí que són patrimoni, ha plantejat el president del Consell departamental de l'Arieja, Henri Nayrou.
En aquest sentit, la candidatura també donaria un impuls econòmic a tota la regió, sobretot en l'àmbit turístic, ha exposat Meler.
El camí fins al 2023
El projecte multinacional va néixer fa quatre anys, ha explicat Reguant, i encara en queden quatre perquè sigui una realitat. Andorra, Foix i la Seu d'Urgell ja han iniciat els tràmits perquè els tretze monuments (Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol, Sant Miquel d'Engolasters, la Torre dels Moros, el Jaciment del Roc d'Enclar, el Jaciment de la Roureda de la Margineda, la Casa de la Vall, el Castell de Foix i la catedral de la Seu d'Urgel) quedin inscrits a la llista indicativa nacional, en la qual hi han de ser almenys un any, segons dicta la Unesco. La candidatura es formalitzarà, si no hi ha imprevistos, el 31 de gener del 2021, i a partir d'aquí, junt amb el document explicatiu, la Unesco tarda un any i mig en decidir-se. Per tant, l'estiu del 2023 és quan podria quedar inscrita de manera oficial.
El valor "excepcional" de la formació de l'Estat
A la candidatura es defensaran aspectes com l'excepcionalitat del coprincipat en l'àmbit mundial, el fet que no hi hagi res similar inscrit a la Unesco, la seva autenticitat i el fet que estigui documentat des de fa segles d'una manera "creïble i fiable", ha explicat Reguant. El coordinador ha parlat del "triangle" màgic entre les tres parts implicades i entre la figura dels bisbes, els comtes i les comunitats locals que es reunien a les esglésies per prendre decisions que implicaven tot el poble. D'aquí va néixer el que és Andorra avui en dia.
Gelabert ha afegit, per la seva part, que es defensa la "història del país en majúscules" i que, a més, ha perdurat adaptant-se als nous temps, des del primer pariatge fins l'actualitat, amb una "forma de parlament que encara persisteix".
Per la seva part, el cap de Govern ha defensat el projecte tenint en compte que és una prova "palpable de la capacitat de les persones d'organitzar-se de manera pacífica, d'arribar a pactes i respectar-los i de mantenir la sobirania sense necessitat de recórrer a la força".
