Dulce Pontes duu la seva "passió pel públic" a l'Auditori Nacional

Andorra la VellaDesprés de més de trenta anys dalt l’escenari la cantant portuguesa Dulce Pontes assegura que manté la “mateixa passió pel públic”, ja que és un "sentiment que transcendeix” el pas dels anys. I aquest vincle amb els espectadors és el que durà el 10 de gener a l’Auditori Nacional, donant el tret de sortida a una nova temporada de la sala de concerts ordinenca. Pontes arriba amb un espectacle amb el qual commemora aquestes més de 30 dècades dalt els escenaris (va començar la seva carrera el 1988), un projecte en el que es barregen diferents cultures i que va més enllà de la música portuguesa.

“És com córrer amb cavalls”, defineix la gira que l’està duent arreu d’Europa i en la qual està acompanyada per Daniel Casares i Yelsi Heredia. De fet, està sent tan fructífera aquesta col·laboració que a Andorra veurà la llum una composició de Pontes, que ha titulat ‘Cante de Oria’, i en la qual ha comptat amb la col·laboració de Casares. "És un munt de coses: un cant nou, que barreja la meva forma de cantar i sentir, amb fados i cant medieval. És un cant diferent que estic intentant domesticar", manifesta. I afegeix que aquesta cançó ha nascut fruit del contacte amb el públic i en aquest sentit explica que durant un concert a Jerez de la Frontera algú va cridar "categoria" i la cantant, sorpresa, es va demanar "quin cante de Oria?" i així va decidir el títol d’aquesta cançó.

Assegura que s’ho està passant d’allò més bé en aquesta gira i que està "molt contenta" de la col·laboració dels dos músics que l’acompanyen i també d’altres que s’han anat sumant durant la gira, ja que en molts dels llocs intenten afegir intèrprets locals. Es tracta d’un projecte en què els fados tenen protagonisme però també altres tipus de música. Diu, de fet, que és "una barreja" on també hi ha folklore portuguès i fins i tot música de Cuba, passant per l'àrab. D’aquesta manera, la proposta segueix sempre la musicalitat portuguesa però “amb mestissatge”.

Es mostra molt emocionada de tornar a Andorra, un lloc del que, diu, guarda bons records. Fins i tot fora de l'escenari, com quan enmig d’una nevada i sense equipaments al vehicle es va quedar sense benzina i es va perdre. Va ser, assegura, “tota una aventura”. A més, és conscient que al país viu una gran comunitat portuguesa, a la que fa una crida a assistir al concert que oferirà a l’Auditori Nacional.

I després de més de trenta anys de carrera destaca que ha volgut “aportar” a la música portuguesa el seu punt de vista i espera poder-se dedicar molts més anys a la seva passió. “La música l’estimo sempre”, afirma.