Marta Knight: Em fa il·lusió tornar a Andorra i mostrar què he fet durant tot aquest temps

OrdinoDesprés d'haver actuat al Mercat de música viva de Vic o al Focus Wale del Regne Unit, Marta Knight -considerada una jove promesa del panorama musical- torna a Andorra acompanyada del seu indie folk per actuar per primera vegada al país que l'ha vist créixer. Parlem amb la jove cantautora del seu primer LP que va presentar l'any passat, 'Stranger Times Forever' (2022), i sobre el concert que tindrà lloc aquest divendres al vespre a l'Auditori Nacional.

En quin moment neix 'Stranger Times Forever'?

— Feia temps que tenia cançons escrites. Llavors va arribar la pandèmia, i allà vaig poder escriure més cançons. Va ser el moment d'agrupar tots els temes que tenia per a fer-ne un disc. Volia resumir totes les cançons i experiències en una sola cosa.

Podríem dir que és una carta de presentació?

— Sí, 100%. Penso que hi apareixen cançons que expressen perfectament qui soc jo.

Crida l'atenció la portada del disc: un quadre seu.

— Anàvem molt malament de temps per presentar el disc. Havíem donat mil voltes a la idea i, des del principi, havíem comentat que ens agradaria que fos una pintura. Finalment, doncs, vam tornar a la idea inicial. En Joao, el meu mànager, coneixia en Xavi Solà i vam aconseguir que em pintés.

La premsa comenta que l'àlbum és "familiar i realista", que les "coses que canta la Marta s'assemblen a les nostres"...

— Pot ser. Són coses molt properes a mi, i molt sinceres. Suposo que als altres, doncs, també els hi queda molt a prop allò que explico.

Fa una música molt càlida. És un to intencionat o més aviat inconscient?

— La veritat és que no ho havia pensat. Va ser gràcies a en Pau Riutort i en Jordi Matas que vam aconseguir aquest so. Jo encara no tenia gens clar com volia sonar i, al ser el primer disc, no tenia experiència. No sabia com es feia! Amb ells, però, vaig anar veient com es pot partir d'una idea. A partir d'allà, hem anat treballant i creant tot el que ha vingut després.

Per què ha escollit l'anglès com a idioma? No sé si relacionat amb els seus referents musicals.

— Sempre he escoltat artistes i cançons en anglès. Llavors, era el procediment natural. M'agrada molt una artista que es diu Sza, Lana del Rey i Phoeobe Bridgers.

Anava a dir que podria ser una barreja entre Phoebe Bridgers i Joana Serrat.

— Em fa il·lusió que em puguin relacionar amb Phoebe Bridgers. A la Joana la conec, i crec que té un estil bastant més folk. Al principi jo també sonava així, però ara diria que he anat cap a un altre camí.

Cap a on?

— Jo crec que ara sono una mica més pop. I tot gràcies a la producció de Jordi Matas. Hem aconseguit una textura molt diferent, i l'hem vestit d'un estil molt minimalista. Els temes sonen bastant melancòlics, però continua sent pop. S'allunya del heavy i l'emo.

Debuta a Andorra després d'haver actuat al Primavera Sound, al BIME de Bilbao o a l'SXSW dels Estats Units. Què li representa tocar a casa?

— Per mi és un concert molt important. Sempre havia volgut tocar a Andorra. De fet, és on vaig començar a escriure cançons. Em fa molta il·lusió tornar i mostrar què he fet durant tot aquest temps.

Va estudiar música a algun centre andorrà?

— Vaig començar a fer classes de guitarra clàssica a l'escola de música d'Escaldes, però ho vaig deixar. Llavors, a casa, vaig continuar l'aprenentatge mirant tutorials de Youtube.

Té algun projecte en ment actualment?

— Ara mateix únicament vull anar escrivint cançons, i a veure què em surt. Segurament faci un EP, però penso que encara no estic preparada per treure un nou disc.

Es planteja alguna col·laboració?

— M'agradaria, però alhora penso que encara no tinc prou cançons. Estaria bé fer-ne alguna en castellà. De fet, m'interessen els grups Kora Yako o Irene Garrido.