Una espineta i un orgue per explicar batalles de l'Edat Mitjana

Escaldes-EngordanyEls organistes José Luis Echechipía i Jesús Gonzalo es van conèixer en un concurs de música per a joves i, vint anys després, continuen recorrent junts els escenaris. Aquest dilluns presentaran al públic del festival Internacional Orgue&nd l'orgue i l'espineta, dos instruments amb els quals generaran un diàleg entre ells, però també entre el públic.

Jesús Gonzalo ja va estar a Andorra fa set anys a la inauguració de l'orgue de La Massana. Ara, torna formant un duo amb Echechipía. "Venir és sempre enriquidor", explica l'organista, ja que per a ell "poder presentar el nostre treball davant del públic sempre és motiu de satisfacció".

Les peces que interpretaran estaven ideades en el seu origen per ser tocades amb dos orgues, "per tant la diferència entre timbres és major", explica Echechipía. Ambdós músics interpretaran "batalles barroques ibèriques", un programa que es fonamenta en les batalles, un gènere del barroc que relata els combats durant l'Edat Mitjana al camp de batalla caracteritzades per constituir un diàleg entre les diferents frases de la peça.

Els diferents sons que pot produir l’orgue, combinats amb l'espineta, serveixen musicalment per aconseguir l’efecte “de diàleg, a vegades de confrontació, entre una frase i l’altra, i tot això configura un espectacle musical de gran interès també per nosaltres”, comenta Echechipía.

Els dos organismes ja havien interpretat el programa en indrets com a La Col·legiata de Lerma, a Burgos, on comptaven amb dos orgues, un enfrontat a l’altre. “No és el cas aquí, però introdueix un element innovador portant l’espineta, i tant com per l’espai com pels instruments que intervenen, el concert serà més diferent”, explica Jose Luís Echechipía.

Artistes polivalents

"Tradicionalment l'organista ha participat en altres instruments", afirma Gonzalo, descrivint com, ja durant el Renaixement, el músic que tocava l'orgue també havia de tocar el piano, l'espineta o el clavicèmbal. A partir de la segona meitat del segle XX, amb l'estructuració de la música i l'aparició dels conservatoris, es va marcar una barrera que "durant quatre segles havia estat natural". Tot i això, cada cop més músics, com Echechipía i Gonzalo, intenten tornar a trencar el mur, combinant l'orgue amb altres instruments de tecla.