Exposició pòstuma i solidària de Lluís Bardají Torres

Escaldes-EngordanyLluís Bardají Torres (1929-2016) va instal·lar-se a Andorra l'any 1956, on es va dedicar a la banca. Quan es va jubilar va decidir abocar-se a la seva passió, la pintura, i va esdevenir un autor molt prolífic. Una de les seves últimes voluntats era muntar una exposició, i ja ho havia parlat amb el comú d'Escaldes-Engordany quan va traspassar, fa gairebé un any i mig. Els seus tres fills, l'Antoni, el Francesc Xavier i l'Àngel, i un dels seus millors amics, Antoni Vidal, han complert la il·lusió del seu pare i han acabat el que va començar: el Centre d'art d'Escaldes-Engordany acull des d'aquest dijous una mostra amb les obres de Lluís Bardají Torres, que es podrà visitar fins al 17 de març.

Bardají només va vendre un quadre, per la insistència del comprador, ja que no volia cobrar cap treball: o els regalava a amistats o familiars, o els donava a ONG's perquè n'obtinguessin fons. Per això, tots els olis, i alguna litografia, de l'exposició estan en venda (el preu ronda els 300 euros) i tota la recaptació es repartirà entre Càritas Andorrana i Trana (esclerosi múltiple).

El pintor optava per colors molt vius, i diversos temes, des de natures mortes a paisatges i monuments. Però no era un pintor realista: molt influenciat pel seu admirat Van Gogh (1853-1890), inventava els paisatges al seu gust, i si calia posar dos monuments al mateix llenç, ho feia. La Pedrera, els monestirs de Sant Cugat, la platja de Calella de Palafrugell i molts paisatges andorrans són alguns dels seus temes favorits.

Bardají va ser molt apreciat a la parròquia. L'amic Antoni Vidal ha recordat que quan el pintor va deixar de pintar, ell el va animar a reprendre els pinzells, acompanyant-lo de nou a l'Escola d'art on tantes hores havia passat, aprenent de Carme Massana. El pintor va passar els últims anys de la seva vida creant, el que el feia realment feliç.