Greta Fernàndez: El fred que crema és un bon drama de Pirineus

Escaldes-EngordanyGreta Fernàndez és una de les realitats més fermes entre el firmament de les actrius de parla catalana. I fins i tot més enllà. El seu primer protagonista amb 'Elisa y Marcela' va traspassar fronteres i va ser una de les pel·lícules més vistes i comentades a la plataforma Netflix. Des de llavors, ha encarnat protagonista rere protagonista fins a arribar aquí, on Fernàndez, va rodar 'El fred que crema' de Sant Trullenque, un drama viscut al Principat en plena Segona Guerra Mundial. El pes de la pel·lícula recau sobre la jove actriu que es transforma en una autèntica dona de l'Andorra dels anys 40 del segle XX per defensar un paper gens fàcil. Malgrat no estrenar-se fins divendres, el film ha rebut la nominació als premis Gaudí com a millor pel·lícula. Una mostra més de la bona feina feta per l'actriu, que prepara un 2023 carregat de cinema. Els Cinemes Illa Carlemany estrenen aquest divendres el film.

Què veurem a la pel·lícula?

— He parlat tant de la pel·lícula... és una història bastant dura, és un bon drama de Pirineus! És un conflicte que es presenta en una família, que som l'Antoni (Roger Casamajor) i jo, i que a més a més estem esperant un fill, i que és complicat de resoldre. Un conflicte que podria ser relativament fàcil de resoldre, si tires per la moral, però el fet d'esperar un fill ho canvia tot. Llavors hi ha opinions diferents i acaba desembocant en una situació que té moltes més branques.

Com explicaria el seu personatge?

— És dur. És una dona de Pirineu, de muntanya, que no ha vist molt més enllà de la seva terra i és bastant espavilada i llesta, per no haver vist món. Per exemple, jo com a Greta, soc molt cosmopolita, i he viatjat molt, m'agraden els idiomes, conèixer gent d'arreu... i la Sara és tot el contrari en aquest sentit. Tot i això tenim moltes coses en comú i realment l'he interpretat jo, per tant, té moltes coses de mi, és inevitable. La Sara és una tia que és molt honesta, de fet, per mi és el personatge més honest de tota la pel·lícula. Té un dilema, i hi ha un moment que no pot sostenir la seva decisió, però la intenta mantenir.

L'hem escoltat amb un accent diferent!

— M'ho van demanar i ho vaig intentar! Espero haver aconseguit l'accent andorrà més o menys bé! Però veurem aquesta nit que igual em linxen (diu tot rient). Va ser una cosa que em va angoixar molt perquè no ho havia fet mai això de fer accents. I no sé si soc bona fent-los. Però no em quedava una altra! A més a més, només vaig tenir 15 dies per preparar el personatge.

I com és preparar un paper en 15 dies?

— Sí. D'ençà que em van agafar fins que vam començar a rodar només van passar 15 dies. No va ser fàcil. Ho vaig fer treballant molt, em vaig posar molt les piles i treballant també durant el rodatge. Els caps de setmana eren per estudiar i treballar el personatge, veure per on seguia i veure per on havia d'anar.

Què li va semblar Andorra?

— Meravellós! En tinc molt bon record! Va ser molt bonic, estàvem en un hotel molt amunt i quan va nevar era molt bonic! I fins i tot un dia vam anar pel riu amb la meva mare i ens hi vam banyar. En tinc un record preciós.

Què en pensa de tenir només una nominació als Gaudí?

— Jo ho visc amb naturalitat perquè aquestes coses mai se saben. Depèn de milions de factors. Cal tenir en compte que la pel·lícula encara no s'havia vist, perquè s'estrena aquest divendres. Hi ha hagut un 'timing' que no ens ha ajudat. Jo estic contenta que hi hagi la pel·lícula i a mi em queda molta vida al davant!

Té una carrera molt llarga tot i ser molt jove. Amb què es queda?

— Difícil... Em quedaria amb el rodatge. Jo gaudeixo molt treballant. Vaig gaudir molt amb 'Elisa y Marcela', 'La hija de un ladrón', 'El fred que crema' o 'Unicornios', que vaig fer després. En totes he tingut protagonistes, i ha sigut molt de curro. Però m'adono que m'agrada molt l'exigència i preparar els papers i jugar... I m'adono que la feina et dona espai a poder jugar cada cop més. A vegades no treballes durant temps, posteriorment estàs més nerviós, més insegur... hi ha menys espai pel joc, per deixar-te anar. Però quan tens un protagonista tant de temps, estàs molt més desimbolta i em sento una privilegiada.

Com va viure el seu primer protagonista?

— Va ser compartit amb la Natalia Molina, en 'Elisa y Marcela', i estava en molt bones mans. Era una pel·lícula tan bonica d'explicar. La Isabel és molt bona directora; era una història molt dura, però tenia una part d'amor molt bonica. I amb 'Hija de un Ladrón', que va ser després, vam pencar molt abans de començar a rodar, gairebé tres mesos. I això em va donar molta seguretat i tranquil·litat.

On la veurem el 2023, a banda de 'El fred que crema'?

— Ara no estic en cap projecte, però estic pendent de coses. Tinc per estrenar 3 pel·lícules. Unicornios, que s'estrena a la primavera que és una òpera prima i que protagonitzo dirigida per Àlex Lora i produïda per Inicia Films, i dues on tinc un paper més petit que es diu Cuckoo, que és una producció alemanya i de Hollywood, dirigida per Tilman Singer i una altra que és Teresa, que té de protagonistes a Blanca Portillo i Asier Etxeandia, i dirigeix Paula Ortiz. Així que gens malament!