Elena Santiago: "Cada generació que calla fa que el silenci es perpetuï"
Actriu i Dramaturga
Andorra la VellaL'actriu i dramaturga andorrana Elena Santiago ha confirmat que les funcions de l'obra NUA es prorroguen els dies 29 i 30 de novembre a la Sala La Feréstec. L’obra, de format immersiu, aborda amb profunditat la problemàtica del ciberassetjament, i s'ha consolidat com una proposta cultural rellevant al país.
Santiago, recent guanyadora del 49è Premi Born de Teatre per la peça El silenci, continua ampliant el seu impacte en el panorama teatral. Amb descomptes especials per a joves i alumnes de L’Animal, NUA ofereix una oportunitat única de reflexió sobre els límits i perills del món digital.
Com et sents després de rebre el Premi Born per El silenci? Què significa per a tu guanyar un premi d’aquesta envergadura?
Al principi bastant de 'shock', ara que han passat un parell de setmanes em sento molt bé que el món teatral reconegui la teva obra com a bona i que està ben encaminada. Una part de mi s'ha tranquil·litzat, ha sigut com un missatge de la vida de segueix cap endavant. És un distintiu cultural de gran prestigi i que dins de la meva professió tant de bo es tradueixi en més actuacions, millor valorades i més interessant, en un món tan precari tenir aquesta posició en l'àmbit cultural és una gran notícia.
Com va sorgir la idea d’explorar “les múltiples facetes del silenci”?
Va ser quan ja tenia una part de l'obra avançada, no vaig pensar des de l'inici vull parlar des del silenci, el que em va passar és que mentre era a la Sala Beckett on vaig consultar com començar el projecte i vaig començar a crear personatges. Llavors vaig fer-los interactuar i és quan la bola de neu es va anar fent gran. Quan portava cinc mesos de projecte vaig entendre que estava parlant del silenci en diferents facetes, amb aquesta conclusió vaig potenciar aquest tema amb els personatges i diferents personalitats. No era la idea de partida, ha acabat sent una obra amb fins a sis actors en escena.
Quins aspectes d’aquest tema creus que connectaran més amb el públic?
Sobretot el silenci que s'explora, no és de la quietud o la calma sinó el que explora el silenci del món de l'agressió o la complicitat mal entesa. Jo crec que es tracti com es tracti aquest tema, des de la memòria històrica, des de la complicitat de país en tapar parts del passat fins a la salut mental del protagonisme, hi ha un tabú amb la salut mental. Hi ha tantes facetes amb un personatge o un altre podrà connectar o veurà fets amb el que es poden sentir identificats.
Has destacat el paper de la terra dins de l’obra, com un personatge essencial. Com descriuries la seva presència? Quin paper juga la natura, i en especial la terra, en l’atmosfera i el desenvolupament de la trama?
Volia lligar el silenci i la terra. Sobretot des de la perspectiva de la memòria història i reflectir de manera simbòlica aquells pobles que callen, les terres que callen. Un problema que hi ha a molts països, des de la dramatúrgia vaig pensar que no només havia d'aparèixer la terra de muntanya, sinó que els personatges han d'enterrar i desenterrar objectes i secrets lligats a la dramatúrgia pel que és necessari aquesta terra en aquesta obra, sigui qui sigui qui la dirigeixi. El desenvolupament de la trama està lligat amb la terra, és un element escenogràfic que s'ha de transformar constantment.
El jurat ha valorat molt l'ús de les ombres i la tensió poètica dins l'obra. Ens pots parlar d’aquests recursos i del seu simbolisme? Com has treballat aquesta dimensió estètica i emocional en els personatges?
Amb el tema de les ombres recordo que quan ho vaig idear, vaig pensar que seria difícil de fer. Vaig tenir la sort de consultar-ho amb la meva professora Marilia Sampé que em va encoratjar i em va recordar que es podia parlar amb les ombres des d'un altre punt de vista. Sabem que les ombres tenen unes emocions i un llenguatge diferent dels personatges principals.
A El silenci, també es plantegen dilemes ètics i qüestions de secrets familiars. Quina relació hi ha entre els secrets, els dilemes i el pes generacional que explora l’obra? Hi ha alguna experiència personal o inspiració que t’hagi ajudat a crear aquests conflictes?
Hi ha una relació íntima i intrínseca. El secret familiar és el que fa que exploti tot el dilema ètic d'aquesta història. És un secret familiar que ve de generacions, m'interessa explorar un silenci en cada personatge i a més parlar dels silencis que porta generacions existint. Cada generació que calla fa que aquest silenci es perpetuï i es magnifiqui. Sí que és veritat que dins de cada família hi ha afers que són tabú, això genera una tensió familiar i això ho he viscut en primera persona i està dins de l'obra.
Tens una carrera diversa com a actriu i dramaturga, i recentment has aparegut en el curt L’Ull Nú d’Andrea Sánchez, a Filmin. Com ha influït la teva experiència com a actriu en la teva escriptura? Quins aspectes de la teva formació com a intèrpret creus que aporten profunditat als teus personatges i trames?
La meva necessitat d'escriure teatre prové de la meva necessitat de fer d'actriu. Ambdós desitjos van de bracet. Sí que veig quan escric en la fase on comences a passar les coses a net, i comences a escriure que encara no saps com relacionar alguns personatges. Doncs jo em poso davant d'un Word i els faig parlar de manera improvisada. Des del vessant actoral crec que és positiu perquè hi ha un punt que m'obliga a enfrontar-me amb aquest repte de tractar la part més narrativa. No em queden contextos massa racionals, però la meva formació m'ajuda a connectar molt bé el ritme intern que cada personatge té i que sento que ha d'acabar tenint en l'esborrany definitiu. Quan escric m'atreveixo a improvisar des d'aquest punt.
Amb tota la teva experiència acumulada i els projectes que has anat desenvolupant, com veus el futur del teatre a Andorra? Hi ha algun canvi o suport que creus que seria important per a la nova generació de creadors escènics?
No ho sé, honestament. Opino que hi ha molt de talent, però sense suport i sense mesures que el facin créixer dins i fora del país el talent no pot anar més enllà. Som molts actors i actrius amb bones trajectòries i que som andorrans encara que sovint treballem fora. Seria interessant com a país fer apostes per produir certs projectes a Andorra i apostar perquè s'acabi exportant fora, que és el més complicat.