El Geografies transporta el públic al desert del Taklamakan amb l'ètnia uigur i la cultura budista

Ordino'El desert de Taklamakan i els exploradors estrangers' és el títol de la conferència que el viatger i escriptor, Xavier Moret, ha ofert aquest dimarts al vespre a Ordino en el cicle Geografies 'La ruta de la seda'. Moret ha explicat el seu viatge a aquest desert de 300.000 quilòmetres quadrats de sorra on durant molt de temps hi va haver ciutats perdudes i enterrades en el temps de la ruta de la seda. "És una part de la Xina que se'n parla molt poc i que no és fàcil anar-hi", ha comentat Moret, afegint que a banda de mercaderies com la cera o la ceràmica, també es transportaven idees per aquesta ruta. "El budisme va arribar a la Xina a través de la ruta de la seda" que després amb l'arribada de l'islam a la zona al segle IX va quedar apartada, però al desert "et trobes moltes coves amb temples budistes i ciutats que havien quedat soterrades que recorden que aquesta terra va ser budista i que hi va haver regnes molt potents que no eren xinesos", ha explicat. De fet, Taklamakan és un nom uigur "que vol dir que hi entraràs, però no en sortiràs", ha informat.

De fet, Moret ha comentat que la zona on habiten els uigurs, no és de fàcil accés, ja que hi ha hagut revoltes i molts "es troben tancats en camps de concentració". També ha informat que la zona a la província xinesa de Xinjiang està molt controlada per la policia i que durant el viatge que hi va fer a l'estiu del 2016 "no els va agradar que anéssim per lliure i sense guia". Tot i això, ha explicat que van poder arribar a la ciutat de Kaixgar, una de les més importants de la ruta de la seda i on "vam poder veure el mercat dels diumenges que es manté igual que en els temps de Marco Polo".

D'altra banda, la zona i la ciutat de Kaixgar han canviat molt perquè segons ha declarat el conferenciant, "els xinesos s'han esforçat a estimular la immigració de l'ètnia Han que és la majoritària a la Xina per diluir els uigurs que són molt reivindicatius i defensen la seva cultura". Així, ha comentat que al costat de la tradicional ciutat uigur, ha crescut una ciutat Han molt gran.

Durant la conferència, Moret ha indicat fins a finals del segle XIX, aquesta zona de l'Àsia Central es considerava que estratègicament no era de cap potència i que a partir d'aleshores va començar una lluita per veure qui se la podia endur cap al seu costat. "Tant els britànics des de l'Índia com els russos des de Sibèria, van ser els més potents en aquesta lluita", ha declarat. A més, ha parlat dels exploradors Sven Hedi i Aurel Stein, que van ser els quins es van trobar amb aquesta cultura budista de la zona. Finalment, al llarg del seu discurs, Moret ha exposat que a la zona, tot i estar dins de les fronteres de la Xina, "la cultura uigur es relaciona més amb l'Àsia Central" i amb les repúbliques d'aquella zona. "Malgrat que la Xina té la zona molt reprimida, es manté viva aquesta cultura uigur", ha manifestat.

El cicle Geografies no s'atura i aquest dimecres 12 maig hi haurà la conferència i la projecció de 'Tibet: entre pastors de iacs i lleopards de les neus'. El documentalista, Andoni Canela, explicarà que per sobre dels 4.200 metres d'altura, a l'altiplà del Tibet, la població basa la seva economia en els ramats de iacs, on també conviu el lleopard de les neus, un felí que encara que no es deixa veure, té la seva llar en aquesta zona del Tibet.