Gibert demana una "idea general" i una "visió a llarg termini" en les polítiques culturals

Andorra la VellaUna visió a llarg termini, una idea general i més participació en la presa de decisions dels actors implicats en la política cultural. Aquesta és la petició que ha fet el creador i divulgador Toni Gibert, l'autor de l'estudi 'Aproximació a la política cultural d’Andorra', que s'ha presentat aquest dimarts de manera telemàtica amb la presència de la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva. L'estudi, que s'ha fet amb la col·laboració de la Fundació Julià Reig, forma part del procés d'elaboració del llibre blanc de la cultura, que es troba en fase de redacció i que el primer trimestre del 2021 pot estar acabat, segons ha assegurat Riva.

"A l'administració li demanaria que es prengui un temps per reflexionar, sobretot perquè en cultura no hem d'anar tan ràpid com amb la resta d'àmbits, i que totes les polítiques vagin encaminades a fer que els actors implicats participin. No tan programar, sinó fer que la gent faci. Així podríem millorar ràpidament el funcionament de la politica cultural. Fer, posar en comú, que la gent proposi i no tant des d'un despatx dir el que cal fer, i sobretot plantejaments a llarg termini", ha afirmat Toni Gibert.

L'autor, que ha detallat el procés d'elaboració de l'estudi, ha explicat les conclusions que es poden llegir al final del treball. A partir d'una enquesta del CRES sobre consum cultural, que també està inclosa en l'estudi, es desprenen unes dades "preocupants" –segons Gibert–, ja que hi ha una manca de temps per consumir-ne i d'interès en les propostes culturals. "La cultura viu de l'oci i si la gent no té temps d'oci és improbable que la cultura creixi, i que no tinguin interès fa que ens haguem de replantejar les polítiques", ha dit.

Gibert ha explicat que el teixit cultural és estable i amb potencial de creixement, però la cultura "no ha estat una qüestió d'Estat ni identitària, sinó que ha depès de la voluntat de cada responsable polític del moment, no hi ha hagut una idea general i falta apostar pel llarg termini", ha afirmat. Sobre la professionalització del sector, ha explicat que a Andorra existeix un teixit amateur professionalitzat, però no hi ha una indústria cultural. "És difícil viure al Principat de la cultura, tot i que a fora sí, i això està creixent", ha afirmat.

En l'estudi, l'autor també aborda els dèficits en les polítiques públiques culturals en l'àmbit de l'educació, així com la possibilitat d'impulsar l'economia cultural, sobretot ara que la pandèmia del coronavirus ha posat sobre la taula la necessitat de diversificar l'economia per no dependre tant d'uns pocs sectors. "Es té en compte per ajudar a captar turistes, però l'economia no aposta massa per la cultura; hi ha una inversió acceptable, però són poc estables", ha dit. Els interessats també podran trobar en el treball la incidència de la identitat cultural (andorranitat) i el marc legal en les polítiques culturals.