Impuls a la candidatura laurediana de ciutat creativa de la Unesco amb la inauguració dels 'Murs que parlen'

Sant Julià de LòriaTal com estava previst tot just abans de la diada de Canòlich, el comú de Sant Julià de Lòria ha inaugurat aquest divendres els 'Murs que parlen', un projecte que segons ha explicat el cònsol major lauredià, Josep Majoral, té com a objectiu donar força a la candidatura que el comú presentarà al juny per esdevenir ciutat creativa de la Unesco i "donar reconeixement a la cultura i la tradició popular" del poble a través d'artistes nacionals. La voluntat és que la iniciativa pugui perdurar al llarg del temps, ja que es treballarà per poder presentar entre dos i tres murs pintats cada any.

Les tres pintures presentades aquest divendres tenen la llegenda de la Dama Blanca com a denominador comú, malgrat que no era un requisit indispensable quan es va presentar el concurs per a la selecció dels artistes. Tots ells, segons ha indicat el cònsol, integren diferents estils passant pel realisme, la modernitat i la tradició laurediana adaptada al llenguatge actual dels joves.

El primer mur pintat està ubicat a l'interior de l'Espai Jove de la plaça de la Germandat. L'han creat els alumnes de l'Escola d'Art de Sant Julià sota la supervisió de Martín Blanco, qui ha explicat que "la idea era agafar totes les imatges que tinguessin a veure amb la cultura i la tradició d'aquí" per barrejar-les "amb tots els interessos actuals dels joves". Malgrat que es tracta d'imatges simples, Blanco ha dit que "tenen el mateix esperit dels 'emojis'".

La segona pintura, a càrrec de l'artista Samantha Bosque, està situada al nou vial de la carretera de Nagol. Es tracta d'un mural dividit en dues parts on es mostra, d'una banda, una al·legoria de la Dama Blanca, vetlladora de la seguretat dels habitants de les valls tal com narra la llegenda i, de l'altra, una reproducció d'una fotografia del 1971 del Ball de la Marratxa, dansa viva que representa la gènesi del Principat.

Per últim, Naiara Galdós s'ha encarregat de dissenyar la pintura que duu el títol 'Pentinant Sant Julià'. El mur, ubicat a l'avinguda Verge de Canòlich, consisteix en una representació de la Dama Blanca a través de la seva cabellera, que protegeix el patrimoni cultural de la vila laurediana.