Marc Parrot: "Els nens s'han de sentir lliures per poder descobrir de quina manera volen viure"

OrdinoEl músic Marc Parrot i la il·lustradora Eva Armisén presenten aquest dissabte a les 18.15 hores a l'auditori nacional l'espectacle familiar 'Tinc un paper', una proposta familiar que té la intenció de mostrar als més petits totes aquelles feines que no es veuen, però que hi són. Parlem amb Parrot d'aquesta proposta multidisciplinària que combina teatre, música i pintura al damunt d'un mateix escenari.

 

Com va sorgir la idea de crear aquest espectacle?

La idea parteix de la voluntat d'explicar als nostres fills d'una manera vistosa i divertida el tema de la vocació sense prejudicis ni clixés. Existeix certa idea on sembla que determinades feines són millors que d'altres i, des d'aquesta perspectiva, ens va motivar crear aquesta proposta. Vam pensar que una manera interessant d'explicar-ho era fer-ho a través dels personatges que surten a una obra de teatre. És important desmitificar el fet que un actor és el centre de totes les mirades i que no necessita a ningú més al seu voltant. Llavors vam crear una petita història centrada en aquest tema. Un relat que ens duu a conèixer personatges imprescindibles.

 

La temàtica en aquest cas se centra en el món de l'espectacle. Vostè és cantant i l'Eva pintora. Ha sorgit així per la proximitat amb el món.

Ho hem escollit perquè creiem que a dins d'una companyia de teatre hi ha molta vocació i perquè és un àmbit on existeixen uns protagonistes molt evidents, els actors, que tenen molta llum i acaparen molta atenció. En aquest sentit, els més petits i els adolescents sempre trien les feines més visibles. És crucial explicar-los molt bé la necessitat de tenir sempre un equip al voltant i que tothom estigui al mateix nivell. Els nens s'han de sentir lliures i sense prejudicis per poder descobrir què volen ser de grans, de quina manera volen viure, i com volen treballar.

 

El seu paper en l'obra és el de cantant i narrador i, el de l'Eva, d'il·lustradora. De quina manera interactuen?

Tot allò que jo explico dins la trama de l'obra està relacionat amb les il·lustracions que l'Eva va creant en el moment. Són temes que estan cantats en primera persona. Ella va dibuixant i pintant de manera sincronitzada amb la cançó. També interactuem amb el públic.

 

Les cançons, de fet, parlen de la figura del director, de l'actor, de l'escenògraf, d'un tècnic de llums i so, però també del paper que juga el mateix espectador. Quin missatge vol fer arribar als nens?

Quan parlem del productor, per exemple, pregunto als nens si hi ha algú a qui li agradi estalviar. Sempre surt algun voluntari. Llavors pregunto si ja té finançament, si ha contractat publicitat... i en la majoria dels casos es queda bastant parat. D'aquesta manera, i deixant-me portar una mica pel caràcter de cada nen, explico una mica més el personatge.

 

Creu que és important buscar un relat que comuniqui un missatge en els espectacles infantils?

Tampoc vam crear aquesta obra pensant que havia de tenir una moralina, però sí que és veritat que ens interessa exposar una realitat. Volem allunyar-nos de l'individualisme i reflectir aquesta visió coral que tenen moltes feines.

 

També va col·laborar amb la banda sonora de la sèrie d'animació 'Jasmine&Jambo'. L'interès pel món infantil li ve de lluny o, simplement, busca ampliar els seus horitzons musicals?

Les coses 'xules' que m'han passat a la vida, no les he buscat. En el cas de la meva relació amb la música infantil va començar fa molts anys, quan vaig fer el primer disc en català. Recordo que el Super3, que començava una nova etapa, va fer un concurs perquè necessitava nova música. Justament els meus fills eren petits i començaven a tenir consciència de la música. Vaig pensar que era un camp per explorar. De fet, quan tens fills, et tornes consumidor de productes familiars per força. Et trobes al cotxe escoltant música que mai haguessis escoltat! (riu) Vaig estar dotze anys fent discos del Super3 i va ser tàndem molt bo. Alhora vam començar a fer projectes amb l'Eva i, a hores d'ara, ja hem fet tres espectacles familiars junts: 'Què m'està passant?','Tots a taula!' i 'Tinc un paper'. Pel que fa a 'Jasmine&Jambo', em van venir a buscar. Vam fer les cançons de 52 episodis i ara estem fent la pel·lícula. Estic molt content per la bona acollida que està tenint.

 

Canviant de tema... fa justament una setmana va estrenar la nova versió del tema 'Quiero ser silvestre', una cançó que ha gravat de nou després de trenta anys amb la col·laboració de Santi Balmes per celebrar l'aniversari de l'àlbum 'Solo para locos' (1993). Ha tingut bona rebuda entre els fans nostàlgics?

Tinc pocs fans però, per a mi, són els millors! És una celebració i jo m'ho agafo com un caprici. De cop vaig pensar que trenta anys s'havien de celebrar i estic fent coses que mai havia pensat que faria amb gent que admiro i em ve de gust. Ajunto músics amb qui no havia tingut l'oportunitat de tocar i, tot plegat, ho poso en un entorn que no sigui un estudi de gravació. La versió bona ja la vaig fer en el seu moment! Ara busco aquell 'punt' de tocar en directe. M'agrada que es pugui veure aquesta química. He titulat el projecte 'Turisme per la memòria'.

 

Pot avançar alguna altra col·laboració del projecte?

En tinc algunes de tancades, però no ho puc avançar. Ho anem fent a poc a poc. De fet, el projecte no ha estat concebut com un llançament discogràfic. Simplement, vull compartir una experiència. Vull presentar un espectacle que reflecteixi una mica aquest viatge que reflecteixi aquest 'Turisme per la memòria'. Continuarem llançant vídeos cada mes fins a principis de l'any vinent. També és cert que moltes coses les vaig pensant vaig sobre la marxa.

 

I tot això ho compagina amb la gira del seu onzè disc 'Els fets i l'atzar'(U98 Music, 2022). Com es presenta aquest estiu?

Farem pocs concerts que estan programats per l'agost i el setembre. En farem un a la Garrotxa, a Tarragona... també actuarem al 35è Mercat de Música Viva de Vic, on presentarem 'Refugi', un espectacle íntim i personal.