El ministeri de Cultura cataloga prop de 900 peces tèxtils excepcionals provinents de Casa Rossell
EncampEl llegat de Casa Rossell continua donant alegries al patrimoni cultural del país. Aquest dilluns, el ministeri de Cultura ha mostrat algunes de les prop de 900 peces tèxtils que ha catalogat al llarg dels darrers mesos i que formaran part del fons del futur Museu Nacional d'Andorra. La cap d'àrea de Béns Mobles, Berna Garrallà, ha qualificat la col·lecció "d'excepcional", ja que al país -ni tampoc a la regió- "hi ha cap família que guardés un volum tan important de bens o objectes com Casa Rossell". En aquest sentit, la responsable de la restauració, Mireia Garcia, ha recalcat que "sovint en museus trobem una faldilla, o una armilla que provenen de diversos orígens, però en el cas de Casa Rossell tenim gairebé un miler de peces de roba guardades que van pertànyer a la mateixa família".
Entre les curiositats que s'han mostrat, i que actualment estan guardades a la seu del ministeri de Cultural i Esports, l'hotel Rosaleda, hi ha un barret translúcid fet amb crim de cavall, un vestit de comunió, una camisa de seda brodada modernista o unes sabates de taló de tela brodada amb motius florals i detalls de fil metàl·lic. Garcia ha destacat la gran varietat de gustos estètics que han trobat, "hi ha peces de totes les edats, i les de dona algunes són més moderades o d'altres una mica atrevides; hi ha casaques, pitreres, mànigues desmuntables que no són gaire freqüents, faldilles, volants de màniga, còfies o gorres d'infants, i una gran varietat de roba d'home, que tampoc és gaire comú trobar-la". De fet, en xifres estaríem parlant "d'una setantena de peces del segle XVIII, una peça catalogada del segle XVII -una coixinera amb un gravat de seda-, una trentena que està a cavall del segle XVIII al XIX, unes setanta del segle XIX, i més de 600 que van del segle XIX al XX i del segle XX", ha detallat la cap d'àrea de Béns Mobles.
Entre el tèxtil recuperat també s'ha de destacar la gran quantitat de peces vinculades al parament de la llar, com jocs de taula, cortines i coixineres. Tant Garrallà com Garcia han volgut posar sobre la taula la importància de la col·lecció, "que té un molt bon estat de conservació i engloba una franja cronològica molt àmplia. A més, té peces que engloben els principals camps tèxtils: parament de la llar, indumentària civil, i peces d'àmbit litúrgic".
Per a la seva catalogació, s'ha estrenat al ministeri una cambra d'anòxia que permet desinfectar grans quantitats de peces antigues. Tal com ha explicat Garcia, "el procés ha requerit una tasca molt minuciosa, com netejar l'objecte amb aspiració suau, l'assignació d'un número d'inventari, que primer es posa en paper i després amb veta cosida, la presa de dades com les mides, el material, l'estat de conservació, i la introducció de tota aquesta informació a la base de dades. A més també es fa recerca de la peça amb fonts documentals paral·leles a museus internacionals o l'arxiu nacional, com per exemple, fotografies de l'època, i finalment es fa l'embalatge per a la seva conservació".
Enigmes sense resoldre
Una de les mostres que ha despertat més curiositat entre els restauradors és una petita peça triangular per tapar el pit amb una fulla de paper cosida al seu interior, que contenia un missatge escrit en espanyol i repetit constantment: "Nace el hombre y va corriendo hacia la muerte". Els tècnics del ministeri desconeix el motiu d'aquest missatge ocult i sembla que el misteri quedarà obert per sempre. De la mateixa manera, Garrallà ha admès que tampoc saben per què la família va guardar durant tants anys un volum tan gran d'objectes i roba, però una de les teories apunta que "com hi va haver dues generacions sense descendència, és possible que s'anessin acumulant les peces sense necessitat de fer lloc per als nouvinguts" i ha afegit que "també és possible que, com molta roba té un gran valor pels materials amb els quals està fet, la família els conservés per una qüestió d'estatus social".
L'any 2022 es preveu completar la catalogació dels més d'11.500 objectes de Casa Rossell. Quan es finalitzi, no hi haurà una col·lecció similar al país, ja que, segons Garrallà, "no serà comparable a la del Museu Casa d'Areny-Plandolit perquè la història d'aquesta família va ser diferent". A principis de l'any 2000 es va començar l'inventari de Casa Rossell. Durant el 2018 es van identificar i catalogar 1.111 objectes i en 2019, 1.386 objectes més. Per acabar amb tot el procés encara queden dues fases més, de les quals s'encarregaran els tècnics del ministeri i s'allargaran fins a l'any vinent.