Els missatges subliminars de Xiao Xia a Artalroc

Escaldes-EngordanyLa Revolució Cultural xinesa va acabar l'any 1976, amb la mort de Mao Tse-Tung. Aleshores, un noi de 19 anys de Nanjing, Xiao Xia, ja es començava a moure en el cercle de l'art contemporani xinès. Coneixedor que a Europa hi havia hagut una revolució plàstica, el jove Xiao Xia se'n va anar a Brussel·les, on va començar a estudiar en una escola d'art. Però els galeristes i marxants d'art consideraven que la seva obra era massa xinesa, fins que va conèixer un galerista que el va convertir en un artista molt cotitzat. Als anys 80 i 90 del segle passat va ser un veritable fenomen. Xiao Xia se'n va anar als Estats Units i després va tornar a la Xina, on fa uns quinze anys que va decidir apartar-se del soroll mediàtic. Ara, la Sala d'exposicions del Govern, Artalrtoc, li dedica una exposició, comissariada pel doctor en història de l'art i especialista en art contemporani xinès Henry Périer, que ha estat comissari del pavelló andorrà a la Biennal de Venècia. La mostra, inaugurada aquest dimarts al vespre per la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, es podrà visitar fins al 6 de maig.

L'acte inaugural, però, ha quedat aigualit per una trista notícia: el galerista i col·leccionista que ha permès portar les obres de Xiao Xia a Andorra, Bruno Simpaelaere, ha mort aquesta mateixa tarda per una malaltia inesperada. Périer ha lamentat molt la mort del seu amic i ha insistit que sense ell la mostra no hauria estat possible, ja que és molt difícil accedir a l'artista xinès.

Quant a Xiao Xia, Périer ha subratllat que és un dels 50 artistes més grans de la Xina. El comissari ha explicat que tots els artistes xinesos tenen una gran tècnica de dibuix, ja que és complicat entrar en una escola de belles arts, i es passen anys dibuixant mans, peus i rostres. "Saben pintar com Leonardo Da Vinci! Et fan un retrat com si fos del Renaixement", ha expressat. Els inicis de Xia a Europa no van ser fàcils, però després va esdevenir un dels artistes més reconeguts.

La temàtica de cada quadre depèn de l'estat anímic, psicològic i, fins i tot, filosòfic del creador. "Utilitza la pintura d'una manera molt subtil, amb pocs mitjans, i usa pocs colors (vermell, blanc, negre, ocres), cada obra és una manera d'expressar el seu pensament", ha argumentat Périer. Amb tot, el comissari ha confessat que tot i haver viatjat moltes vegades a la Xina, "com a occidental és molt difícil penetrar en el pensament xinès i encara se m'escapen moltes coses". Les obres de Xiao Xia donen "missatges subliminars, molt difícils de captar", però que els xinesos agafen de seguida.

La natura és una de les obsessions de Xiao Xia, ja que de jove va fer un llarg viatge pel riu Groc, que travessa la República Popular de la Xina: núvols, muntanyes, cel, terra, aigua, foc, flors... Tots els elements surten a la seva obra.

A l'exposició, hi ha quadres dels anys 80 i 90, però també alguns de la primera dècada dels 2000. La majoria són olis sobre tela, però també hi ha tres precisos dibuixos fets amb tinta xinesa sobre paper, segons l'ancestral tradició xinesa. De fet, Xia "combina la tècnica oriental amb tot allò que és nou occidental", ha conclòs Périer.