Mor la soprano Montserrat Caballé als 85 anys
Havia residit a Sant Julià de Lòria, seu d'un concurs internacional de cant que portava el seu nom
Andorra la VellaLa soprano Montserrat Caballé ha mort aquest divendres a la nit als 85 anys a l'Hospital de Sant Pau, on estava ingressada des del mes de setembre per uns problemes a la vesícula. El funeral per la intèrpret serà aquest dilluns a les 12h al Tanatori de les Corts i la sala de vetlla s'obrirà aquest diumenge al migdia. Tot i que darrerament s'havia retirat dels escenaris per problemes de salut, Caballé ha protagonitzat una carrera professional d'èxit interpretant un centenar de personatges d'òperes en escenaris de tot el món.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha elogiat la figura "única" i "extraordinària" de Caballé "com a catalana universal". "Pels malalts de l'òpera avui és un dia molt trist i penso que pels catalans també". També ha recordat Caballé el president espanyol, Pedro Sánchez: "Mor una gran ambaixadora del nostre país, una soprano reconeguda internacionalment".
Nascuda a Barcelona el 12 d'abril del 1933, Caballé es va iniciar de ben jove en la música amb les classes al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, que va haver d'abandonar temporalment quan la precària salut del seu pare la va obligar a treballar per pagar-li una intervenció. Va ser el mecenes Joan Antoni Bertran qui li va sufragar les depeses de la formació, ajudant-l'hi continuar els estudis a principis de la dècada dels 50. Així coneixeria les sopranos que més la van influir en la seva carrera professional, com Eugenia Kemmeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi.
Després dels seus estudis al conservatori del Liceu, Caballé va debutar als escenaris l'any 1955 interpretant Serpina de l'òpera 'La serva padrona' en dues actuacions a l'estiu d'aquell any a València, Reus i Figueres. L'any següent ingressava a al Teatre Municipal de Basilea. Després de passar pels escenaris de Bremen i Viena, on va triomfar com a Donna Elvira a 'Don Giovanni', la soprano es va estrenar al Liceu el 1962, amb 28 anys, interpretant 'Arabella' de Richard Strauss.
Montserrat Caballé i el Liceu celebren 50 anys de relació
El seu reconeixement ja era un fet a nivell internacional però la seva consolidació va arribar el 1965 Carnegie Hall de Nova York, arran de substituir Marilyn Horn a 'Lucrezia Borgia', una obra de Gaetano Donizetti de qui Caballé n'acabaria interpretant un ampli ventall d'òperes. També al 1965, va debutar al Metropolitan Opera interpretant el paper de Marguerite en el 'Faust' del compositor francès Charles Gounod. I ja als 70, va tornar a creuar l'Atlàntic per estrenar-se a La Scala de Milà amb 'Norma de Bellini' i fer de Violetta en 'La Traviata' al Convent Garden de Londres.
Tot i el seu reconeixement internacional, va mantenir sempre un gran lligam amb el Liceu. El 2012, durant la celebració dels 50 anys del seu debut al teatre barcelonès, el director artístic del centre Joan Matabosch la definia com "un puntal del Liceu" i "la cantant més important de la seva història", agraint que sempre hagues estat "al peu del canó, fins i tot en els moments més difícils".
Al llarg de la seva trajectòria, Caballé ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals destaca la Medalla d'Or del Gran Teatre el Liceu (1996), la Medalla d'Or de la Generalitat (1982) i el Premi Príncep d'Astúries (1991), junt amb Victoria dels Àngels, Josep Carreras i Plácido Domingo, entre d'altres. A més, el seu retorn al Gran Teatre del Liceu el 2003 –després d'uns anys apartada dels escenaris per problemes de salut- amb l'òpera Enric VIII la va fer mereixedora del Premi Nacional de Música, i també va ser investida doctora Honoris Causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i la Universitat de Barcelona els anys 2008 i 2011, respectivament.
A finals de la dècada dels 80, Caballé va interpretar junt amb el cantant de Queen, Freddie Mercury, el tema 'Barcelona', que posteriorment s'acabaria convertint en l'himne dels Jocs Olímpics de Barcelona al mateix temps que la cançó es convertia en un supervendes. La diva i el cantant, que s'admiraven mútuament i van arribar a treure un àlbum junts, però no van poder cantar junts el tema en la inauguració dels Jocs, ja que el cantant britànic va morir l'any abans com a conseqüència de la SIDA.
Caballé, que des del 2012 arrossegava problemes de salut, havia limitat molt les seves aparicions públiques. Una d'elles va ser l'homenatge que va rebre al Teatro Real de Madrid el 9 de desembre del 2014, on diverses soprano, entre elles la seva filla, van interpretar diverses peces i van recordar la trajectòria de l'artista, especialment a les dècades dels 60, 70 i 80, quan Montserrat Caballé va arribar al cim de la seva carrera.
Problemes amb Hisenda
Durant els últims anys, Caballé ha estat pràcticament retirada de la vida pública i ha estat notícia pels seus problemes amb Hisenda després que el fisc considerés que no va pagar mig milió d'euros el 2010. Finalment, la soprano va arribar a un acord amb la Fiscalia de Delictes Econòmics i amb l'Advocacia de l'Estat per no anar a judici ni a presó –va acceptar una pena de sis mesos de presó que quedaria anul·lada amb l'abonament d'una multa-.
Anteriorment, a l'abril i el maig del 2014, Caballé ja va retornar els 508.000 euros que li reclamava Hisenda, amb l'objectiu de buscar una reducció de la possible pena que se li pogués imposar per suposat frau fiscal. Ho va fer en dos pagaments, un primer de 300.000 euros i un segon de 208.000. A més, se li van sumar 75.000 euros en concepte d'interessos.
En la seva declaració davant del jutge, que es va celebrar a casa la soprano per motius de salut, va negar que defraudés a Hisenda durant el 2010. Segons va explicar, aquell any va residir a Andorra i només s'acostava a Barcelona per anar al metge i per agafar un avió, mentre que la Fiscalia sostenia que la soprano va residir a la capital catalana. Caballé havia tingut la residència a Sant Julià de Lòria on havia apadrinat un concurs internacional de cant que duia el seu nom i que es feia a l'Auditori Claror del Centre cultural i de congressos lauredià.