La novel·la guanyadora del Premi Carlemany mostra la relació entre l'ésser humà i la natura a partir d'un infant i una elefanta
Andorra la VellaLluís Prats, autor de la novel·la 'Archie, el nen que parlava amb elefants', ha estat el guanyador del desè Premi Carlemany per al Foment de la Lectura. Es tracta d'un relat idealista que pretén mostrar la temàtica "de la bondat" com un dels eixos principals, ha explicat Prats, en la roda de premsa anterior a l'entrega del premi. La novel·la relata la vida d'un jove anglès de classe alta a Kènia i mostra la relació que té amb una elefanta. Tot i ser un relat fantàstic i per a un públic juvenil, també "mostra conflictes adults com el colonialisme o els conflictes entre Àfrica i occident", ha comentat l'editora de Columna Edicions, Glòria Gasch, qui també ha manifestat que en el text hi ha un treball de documentació històrica on apareixen referències a música o a cinema. Prats ha explicat que sempre li havia fascinat els països de Kènia i el Brasil com a pulmons del món. "Vaig aprendre a base d'investigar que si els arbres creixen, és gràcies als elefants" i en la novel·la també vol mostrar la preocupació pel poc respecte que s'està tenint amb la natura i el canvi climàtic, ha dit. Amb aquest objectiu va sorgir la idea de crear una amistat entre un nen i una elefanta, la qual "pot sembla absurda, però no és més que una imatge entre l'ésser humà i la natura", ha declarat Prats.
Així, el protagonista passa la infància a Kènia juntament amb l'elefanta fins que la família abandona el país i es trasllada a Londres, on l'Archie passarà la segona part de la novel·la en un internat. Ja la tercera part, mostra la vida adulta de tots dos, on el protagonista s'acaba convertint en un professor de piano, però segueix amb el record de l'elefanta. Ja la quarta i darrera part, quan l'Archie es jubila té el desig de tornar a Àfrica i recuperar l'amistat, ha explicat Prats, afegint que és un relat destinat a partir dels catorze anys, però que desitja que "pugui arribar al segment de lectors més ampli possible".
Prats també ha explicat que la novel·la té influències de la Karen Blixen i 'Memòries d'Àfrica'. De fet, el protagonista llegeix el llibre i fins i tot escriu a l'autora amb la nostàlgia de voler retornar a l'Àfrica. D'altra banda, durant la presentació, la directora del departament de Promoció Cultural, Montserrat Planelles, ha comentat que enguany s'han rebut més originals que mai, amb un total de 38.
El consell lector qui va fer la selecció de les obres finalistes estava format per: les escriptores catalanes Maria Carme Roca i Laia Aguilar, les professores dels tres sistemes educatius Joana Bonet (col·legi Sagrada Família), Roser Calvo (Lycée Comte de Foix) i Olga Andrés (escola andorrana de segona ensenyança d'Ordino), i Glòria Gasch, editora i representant de Columna Edicions. Finalment, l'adjudicació del premi l'ha tornat a fer el jurat estudiantil i Planelles ha destacat aquest fet com una de les característiques més especials d'aquest premi. Aquest jurat, estava format per estudiants d'entre catorze i setze anys dels tres sistemes educatius, que han llegit les obres sota la supervisió dels seus professors de literatura. Enguany, els membres del jurat juvenil han estat: Nil Fonseca, Carla Giribet i Elsa Giribet, del col·legi Sagrada Família; Andrea Jover, Mireia Iranzo i Ariana Pereira de l'escola andorrana de segona ensenyança d'Ordino; i Alexandra Pereiro, Joan Vergés i Martina Ricart del Lycée Comte de Foix.
A més, tots ells han pogut conèixer l'autor a l'entrega de premis que s'ha fet en un hotel d'Andorra aquest dijous al vespre, i que ha comptat la presència de la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva. Cal recordar, que el guardó està convocat pel Govern i el Grup 62 i que té una dotació econòmica de 8.500 euros.