El paradís perdut de Philippe Shangti viatjarà a Venècia
La comissària de la Biennal, Eva Martínez, escull la porposta pop art i 'kitsch' que critica la degeneració del planeta i de la humanitat
Escaldes-EngordanyL’estètica i els recursos tècnics han estat decisius a l’hora d’escollir la proposta de Philippe Shangti com a representant d’Andorra a la Biennal de Venècia 2019. La comissària de l’esdeveniment d’art contemporani, Eva Martínez, Zoe, ha anunciat la seva decisió aquest dijous al matí a la sala Artalroc, on s’exhibeixen les maquetes i un tast de les dues propostes finalistes: la de Shangti i la de Martín Blanco. Zoe ha assegurat que les dues obres li han agradat, i que totes dues plantegen una crítica a “temes de contemporaneïtat” amb “un discurs contundent”, però, finalment, s’ha decantat per la idea de Shangti.
L’artista francès instal·lat a Andorra reflexiona sobre “la degeneració del planeta i de la humanitat”, amb una proposta “atrevida, audaç i original” que planteja “un univers propi”. La comissària ha considerat que l’escenografia genera “impacte” i “sembla que cobri vida”. Shangti critica el canvi climàtic, el malbaratament dels recursos i el consumisme exacerbat en un format multidisciplinar, que combina fotografia, escultura i vídeo, i s’encaixa en un estil pop art i ‘kitsch’, “una veu fins ara desconeguda” a Andorra, ha puntualitzat Zoe, i que troba interessant portar a Venècia per “no encasellar-nos”.
‘Future is now’ (“El futur és ara”) és el títol de l’obra de l’artista seleccionat, que imagina un món on l’oxigen és un bé de luxe, els arbres han desaparegut i només es poden veure als museus i on mengem insectes. “És un relat de ficció especulativa”, ha insistit la comissària. El treball de Shangti és “grandiloqüent”, i el que es muntarà al pavelló de Venècia potser encara ho serà més, ja que algunes de les peces que integren l’obra seran encara més grans, i potser fa algun canvi de format.
Amb tot, Zoe ha assegurat que el projecte de Blanco, ‘Autoestima 2.0’, també l’ha seduït, ja que és un projecte “intimista, d’artesania”, en què l’artista ha fet un gran salt des del treball de petit format a gran escala. La comissària n’ha destacat el gran salt qualitatiu i ha afirmat que ha crescut com a artista. El projecte de Blanco reflexiona sobre la desconnexió real, física, que les persones experimentem davant de la submissió a la tecnologia i les xarxes socials.
Shangti haurà de desenvolupar el projecte fins al març que ve, i durant el mes d’abril es traslladarà l’obra fins al pavelló andorrà de Venècia, ja que la Biennal s’inaugura al maig.
Designació directa dels futurs artistes de la Biennal
Durant la presentació del representant a Venècia, el responsable d’Acció Cultural del ministeri de Cultura, Joventut i Esports, Ivan Sansa, ha revelat que, a partir de la pròxima edició, l’artista que representarà Andorra a la Biennal serà designat directament, i el projecte el desenvoluparà colze a colze amb el o la comissària. Zoe ha estat convidada a repetir, però s’ho ha de pensar ja que ha estat una experiència enriquidora però feixuga.
Sansa ha aclarit que en la primera edició en què Andorra va anar a la Biennal es van presentar al concurs 35 artistes, mentre que per aquesta cinquena participació només hi han optat quatre, dels quals dos van ser descartats, tot i que hi havia una tercera plaça de finalista vacant. El format actual permetia a tres artistes ocupar els Tallers d’art de la Massana per desenvolupar el seu projecte, però davant de la possibilitat que no es presenti ningú per optar al certamen venecià, o que no hi hagi suficients propostes de qualitat per escollir, el ministeri de Cultura ha decidit que l’artista es designarà directament i el seu treball el farà amb el seguiment del comissari.
El responsable d'Acció Cultural també ha dit que a finals d’aquest any o principis del que ve ja s’obrirà la primera convocatòria per a creadors estrangers perquè vinguin a la residència d’artistes que s’està condicionant a l’edifici que acull els Tallers d’art. L’ocupació d’aquests espais es farà mitjançant intercanvis amb centres similars d’altres països.