BarcelonaEl sector cinematogràfic ha viscut el confinament amb una doble inquietud. La primera, quan i en quines condicions podrien reobrir els cinemes; però sobretot si els espectadors voldrien tornar a les sales. Les terrasses han trigat pocs dies a estar plenes de clients, però els cinemes no s'ompliran si no hi ha estrenes potents. Les majors de Hollywood, porugues de mena, porten mesos actualitzant els calendaris d'estrenes i endarrerint les més importants a la tardor o al 2021 en un campi qui pugui que respon a una lògica de mercat: blockbusters com blockbustersFast & Furious 9 són tan cars que gairebé necessiten rebentar la taquilla per no tenir pèrdues, i en un context inestable i incert com l'actual això sembla gairebé una quimera.
Per tant, l'estiu en què més desesperats estan els cinemes per tenir pel·lícules atractives, moltes distribuïdores els han girat l'esquena. I si no hi ha títols amb poder de convocatòria i el públic decideix quedar-se a casa, moltes sales de cinema tancaran i es perdran feines, encongint a més el potencial d'un parc d'exhibició cinematogràfic ja amenaçat per la competència de les plataformes i els canvis en el model de consum d'oci. Per sort, encara queden títols amb ganxo en el calendari d'estrenes estiuenc, pel·lícules salvadores sobre les quals de sobte ha recaigut la tasca de rescatar els cinemes de la pitjor crisi de la seva història.
'Tenet' (31 de juliol)
Christopher Nolan vol ser el messies salvador dels cinemes
Si un director abraça de bon grat el paper de messies dels cinemes és Christopher Nolan, que porta molts anys fent apologia de la projecció analògica i de les sales com a experiència de visionat definitiva. De fet, Nolan s'ha enfrontat al seu propi estudi, Warner, que volia endarrerir uns mesos Tenet per assegurar-se que almenys el 80% de les sales estiguin obertes. L'estira-i-arronsa es va saldar amb un petit salt de 15 dies (del 17 al 31 de juliol) que ha desesperat els exhibidors que havien planejat la reobertura de les sales en funció de l'estrena del film. Curiosament, Tenet no sembla la pel·lícula més fàcil de vendre: un thriller d'espionatge i viatges en el temps amb una trama que els tràilers no acaben de desxifrar i els actors confessen que no han entès. Tant s'hi val: el retorn de Nolan a la ciència-ficció i als laberints narratius a l'estil d' Origen ha disparat les expectatives. Tenet, per cert, es podrà veure en 70 mil·límetres al Phenomena de Barcelona.
'Mulan' (17 de juliol)
'Remake' en acció real del clàssic animat de Disney
Disney, la major que s'emporta cada any una porció més gran de la taquilla, va escampar la boira del calendari d'estrenes movent a la tardor i al 2021 les esperades Viuda negra, Los eternos i Soul. Això deixa com a gran esperança dels cinemes per atreure el públic familiar Mulan, l'últim autoremake de la casa que recrea en imatges reals –passades pel sedàs digital– un dels clàssics animats de la companyia, en aquest cas l'èxit del 1998 inspirat en una llegenda xinesa sobre una guerrera que es feia passar per home per unir-se a l'exèrcit imperial.
'Padre no hay más que uno 2' (7 d'agost)
Seqüela de l'èxit sorpresa del cinema espanyol de l'estiu passat
Està clar que Hollywood talla el bacallà a la taquilla espanyola, però per atreure el públic més ampli i divers els cinemes necessiten també cinema espanyol, que ha facturat alguns dels fenòmens més taquillers dels últims anys. D'això en sap alguna cosa Santiago Segura, que l'any passat va dirigir i protagonitzar l'èxit sorpresa de l'estiu, la comèdia familiar Padre no hay más que uno. Ràpid de reflexos, ja té a punt la continuació, que esperem que tingui més enginy que l'invertit en el títol: Padre no hay más que uno 2.
'Bob Esponja: Un héroe al rescate' (21 d'agost)
La millor saga d'animació sorgida d'una sèrie infantil
Els nens solen ser els grans protagonistes de la temporada estiuenca de cinema, però aquest any s'hauran de conformar amb un menú d'animació infantil més escàs que mai. La producció coreana Zapatos rojos y los siete trolls (3 de juliol), la versió actualitzada en animació digital de les aventures de Scooby Doo (17 de juliol) i sobretot Bob Esponja: Un héroe al rescate, nou llarg d'una de les sèries d'animació infantil que millor ha sabut viatjar al format de llargmetratge sense perdre l'essència surrealista i delirant.
'Los nuevos mutantes' (28 d'agost)
La pel·lícula de superherois (maleïda) de l'estiu
¿Un estiu sense cinema de superherois? No, perquè tot i la fugida dels films de Marvel i de l'esperada Wonder Woman 1984 (fa només uns dies va saltar a la tardor) encara queda una estrena superheroica a la cartellera estiuenca: Los nuevos mutantes és una de les últimes engrunes que queda per estrenar de la Twentieth Century Fox absorbida per Disney, una adaptació del còmic homònim sobre un equip de mutants adolescents sorgit a rebuf de l'èxit dels X-Men que porta dos anys canviant de data d'estrena perquè l'estudi no acabava de confiar en la versió entregada per Josh Boone, que s'ha inspirat en la terrorífica Saga de l'Ós Dimoni dibuixada per Bill Sienkiewicz.
'Dónde estás, Bernadette' (10 de juliol)
Richard Linklater dirigeix una estupenda Cate Blanchett
No només de blockbusters viuen els cinemes. Les sales de la versió original també necessiten títols d'un perfil més enfocat al cinema d'autor, que també pot arribar a moure molts espectadors, i només cal veure el fenomen de Paràsits. Aquest estiu s'estrenarà algun film despenjat de l'última cursa dels Oscars com Un amigo extraordinario, per la qual van nominar Tom Hanks, i un títol de culte absolut com Under the skin, però potser el que pot enganxar més el públic és Dónde estás, Bernadette, la nova comèdia agredolça de Richard Linklater amb una sempre estupenda Cate Blanchett.
'Pinocchio' (28 d'agost)
Una nova versió del conte amb Benigni de Gepetto
El públic infantil acudirà a la crida del conte clàssic i el més adult al nom de Robert Benigni. La versió de Matteo Garrone és una de les més fidels a l'original de Carlo Collodi, però és un misteri si aquesta faula digital (i un pèl grotesca) aconseguirà a casa nostra una fracció de l'èxit espaterrant que ha conreat a Itàlia. En qualsevol cas, superarà la recaptació del Pinotxo que va dirigir Benigni el 2002, que ni tan sols es va estrenar a Espanya. Esclar que allà l'actor interpretava el ninot de fusta, no Gepetto.
'Superagente Makey' (17 de juliol)
Leo Harlem encapçala aquesta comèdia popular
Si Padre no hay más que uno va ser l'èxit sorpresa de l'estiu passat, el 2018 va arrasar la comèdia de Dani de la Orden El mejor verano de mi vida, la primera pel·lícula com a protagonista de Leo Harlem, un comediant que arrossega el públic allà on sigui. A Superagente Makey és un policia íntegre degradat a agent de mobilitat i destinat a la Costa del Sol que acabarà involucrat en una trama de narcotràfic i reconciliant-se amb la seva filla. Cinema de vocació popular i un especialista en el gènere com Alfonso Sánchez ( El mundo es nuestro) a la direcció.
'Un lugar tranquilo 2' (4 de setembre)
Seqüela d'un dels grans èxits de terror del 2017
Un dels gèneres que més funcionen a l'estiu és el terror, que té un públic fidel a qui a més li agrada anar al cinema. No els faltarà oferta i varietat aquests mesos: terror de casa encantada ( Expediente Warren: Obligado por el demonio), terror de nines sobrenaturals ( The boy: La maldición de Brahms), terror lovecraftià ( Color out of space), terror d'autor ( Zombi child, de Bertrand Bonello)... Però la que té més números per sacsejar la taquilla és la seqüela d' Un lugar tranquilo, que continua la història allà on la deixava el taquiller debut de John Krasinski, amb Emily Blunt enfrontada a unes criatures cegues però mortals.
'¡Que suene la música!' (24 de juliol)
Una comèdia amable del director de 'Full monty'
L'estiu és temporada alta de feel good movies i un especialista en el gènere és Peter Cattaneo, que als 90 va donar la campanada amb Full monty i ara torna a la càrrega amb una comèdia amable amb Kristin Scott Thomas i la Sharon Horgan de la sèrie Catastrophe liderant una colla de dones de militars d'una base de l'exèrcit que creen un cor per combatre l'angoixa de veure marxar els marits al combat.