'Pitus i flautes'

EncampNo hi ha dubte que els concerts de música clàssica de l'ONCA desprenen una màgia especial, però si a sobre porten a terme en un escenari únic, es converteixen en moments irrepetibles. I per escenari únic no ens referim a l'Auditori Nacional -que és meravellós-, sinó al Museu Nacional de l'Automòbil, que aquest divendres al vespre ha acollit el concert 'Música de cambra per a dos flautes travesseres' en el marc de les Nits d’estiu als museus.

Amb diversos models antics de Cadillac, Rolls Royce, Delage i Talbot com a teló de fols, i davant d'un selecte públic de quinze persones, dos virtuosos com Jordi Gendra i Mariano Bas, duet de flautes de l'ONCA, han interpretat obres de grans compositors de la història de la música, des del barroc fins a l'època clàssica. Sí, només amb dos flautes, perquè quan els músics són bons i les partitures inmillorables, no fa falta res més. "La flauta dolça, o flauta travessera, és un instrument molt bàsic, tot i que es necessiten moltes hores per construir-lo, però al capdavall estàs bufant en un tub, que després de cantar és el més bàsic", ha assegurat amb modestia Jordi Gendra minuts abans del concert. Més eufòric ha estat parlant sobre l'emplaçament, que ha titllat de "lloc únic i absolutament especial". "Per a qui li agraden també els cotxes, és la unió dels dos mons", ha afirmat Gendra.

La història de la literatura per flauta és extensa -i intensa-; des de contemporanis de Bach com Telemann, fins als nostres dies, els compositors han sentit la crida d’oferir peces per a una formació amb grans possibilitats expressives. Durant el concert els assistents, que han hagut de reservar prèviament l'assistència, han pogut gaudir de peces com la de Georg Philipp Telemann (1681-1767) amb sonata en mi menor, op. 2 núm. 2; Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) amb tres àries de l’òpera La flauta màgica arranjades per l’autor; Michel Blavet (1700-1768) amb variacions sobre un tema de Corelli; Ludwig van Beethoven (1770-1827) amb allegro i minuet en sol major, WoO 26 i Franz Joseph Haydn (1732-1809) amb duet en re major, op. 76 núm. 4.