Quaranta-vuit guaixos i un mòbil de Calder, a Artalroc

Escaldes-EngordanyEl ministeri de Cultura va descobrir l'any passat, a la Saatche Gallery de Londres, una mostra dedicada a Alexander Calder (1898-1976), l'artista nord-americà conegut, sobretot, per les seves escultures cinètiques. Les peces formaven part d'una gran col·lecció privada, la segona més important del món després de la que conserva la Fundació Calder, i des de Cultura es van moure fils per posar-se en contacte amb la propietat. Tot i les reticències inicials, finalment van acceptar cedir part de l'obra perquè es pogués veure a Andorra. 'Calder. La geometria del color' es pot visitar a la sala d'exposicions del Govern, Artalroc, des d'aquest dimarts fins al 2 de setembre. La titular de Cultura, Olga Gelabert, n'ha destacat el colorit i l'alegria que desprèn l'obra durant la inauguració de la mostra.

La col·lecció privada està formada per unes 200 peces, i Cultura n'ha portat una cinquantena, concretament, 48 guaixos (que no són obra menor) i un mòbil. La propietat no veia clar cedir un mòbil, ja que són molt delicats i complexos, però, finalment, n'hi ha un que presideix la sala. La mostra repassa la trajectòria de Calder, des de finals dels anys 30 fins a la seva mort. Al llarg de les peces es pot comprovar "la coherència que manté durant 40 anys, amb figures i símbols que es repeteixen, com el cercle, el triangle i l'espiral", ha detallat el cap d'Acció Cultural, Ivan Sansa.

A més, a partir dels anys 60, "la presència del color i de les formes més geomètriques es torna molt més present, no com al primer període", ha puntualitzat Sansa. Calder, en un viatge en vaixell des de Guatemala, va veure una albada, "amb el sol brillant i la lluna platejada, amb el cel molt blau, i li va causar un gran impacte que li va durar tota la vida". Aquest impacte està reflectit en la seva obra.

Calder feia escultura cinètica (els mòbils, com els va batejar Duchamp), 'stabiles', que era l'escultura fixa, pintava, dibuixava, i tenia predilecció pels guaixos, una tècnica que apreciava per la seva immediatesa i el material. "En pintava un cada matí", ha especificat Calder.

Nascut als Estats Units, als anys 20 Calder se'n va anar a París, on va conviure amb molts estils, però ell no es va adscriure a cap corrent artístic, sinó que va desenvolupar un llenguatge propi i personal, influenciat per artistes com Miró i Mondrian. Un dels temes que més el fascinava era l'univers, perquè "te l'has d'imaginar", deia, i en la seva obra predominen els elements simples com els triangles, els cercles i les espirals, que apareixen en totes les cultures.

Amb motiu de l'exposició dedicada a Calder, durant les pròximes setmanes s'organitzaran diverses activitats paral·leles, des d'una visita nocturna guiada fins a un ja clàssic 'Vermut a Artalroc'.