Un repàs pel pluralisme religiós de Corea per continuar amb el cicle Geografies

Agustí Pàniker ofereix una conferència incidint especialment en el budisme i el confucianisme

L'escriptor i director de l'editorial Kairós, Agustí Pàniker, durant la conferència 'El pluralisme religiós a Corea'.
M. P. (ANA)
14/05/2022
2 min

OrdinoLa coexistència de diverses religions a Corea, com ara el xamanisme, el budisme o el confucianisme, ha estat el tema que aquest dissabte a la tarda ha centrat la nova proposta del cicle Geografies d'Ordino. L'escriptor i director de l'editorial Kairós, Agustí Pàniker, ha ofert la conferència 'El pluralisme religiós a Corea', una xerrada en la qual s'ha abordat la complexitat religiosa de la península, fent especial èmfasi en les dues tradicions que han dominat la seva història (budisme i confucianisme).

De fet, segons ha explicat el mateix Pàniker, la xerrada ha servit per a aprofundir en aquest fenomen religiós, ja que "de vegades el patró que aquí entenem per religió no s'ajusta exactament al que trobem en altres indrets del món, especialment a Orient, on és normal que la majoria de gent cregui en diverses religions a la vegada". Al llarg de la seva ponència, l'expert ha fet un repàs per la història de Corea, passant per l'arribada del cristianisme a partir del segle XIX fins a arribar als protestants, "que van canviar la percepció de la religió per a molts coreans".

L'escriptor i director de l'editorial Kairós, Agustí Pàniker, durant la conferència 'El pluralisme religiós a Corea'.

Posteriorment, també ha abordat els nous moviments religiosos que van sorgir a partir del segle XX i que "tenen un altre tipus d'enfocament, ja que són molt més laics". Finalment, ha fet unes pinzellades del juche, la ideologia política que va implantar a Corea del Nord l'avi de l'actual president, i també s'han definit conceptes com la conversió del pluralisme religiós, l'exclusivisme o la importància dels rituals sobre les creences.

Per a Pàniker, cicles com el Geografies són "fonamentals" perquè es dona la possibilitat a la població de conèixer en profunditat els referents d'altres cultures i altres societats, ja sigui pel que fa a aspectes morals, econòmics, culturals o gastronòmics. En definitiva, ha conclòs, es tracta de "conèixer una mica als altres per a conèixer-nos en últim terme a nosaltres mateixos".

stats