Sergi Mas i el Rosaleda, protagonistes de l'Ex-libris número 23

EncampEl número 23 de la revista anual de la Biblioteca Nacional Ex-libris Casa Bauró –enguany en format virtual a causa de la crisi sanitària de la Covid-19– compta amb articles sobre l'escultor Sergi Mas –elaborat pel seu propi fill, David Mas–, la història de l'hotel Rosaleda, l'ús social de la biblioteca que en feia la família Areny-Plandolit, la literatura catalana a la Catalunya Nord, i els drets d'autor i les biblioteques, segons ha revelat el ministeri de Cultura durant la roda de premsa telemàtica que s'ha celebrat aquest dilluns des del mateix edifici del Rosaleda.

En una llarga exposició, David Mas –excap de l'àrea de Béns Immobles al Departament de Patrimoni Cultural– ha explicat que el seu treball, 'L’obra i biografia de Sergi Mas', es tracta d'una "actualització" de treballs biogràfics anteriors sobre el seu pare. En un article en què destaquen fotografies de diverses èpoques de la vida de l'escultor, David Mas repassa el moment en què la família va arribar a Andorra des de Barcelona, els anys 50, en el marc d'un encàrrec per fer una escultura a Sant Julià de Lòria. "De seguida el Sergi es va enamorar del país i per això s'hi va quedar, no tenia necessitat econòmica", ha afirmat. David Mas ha qualificat la seva família com de "neorurals" de l'època i ha explicat que, amb 90 anys, el seu pare continua dibuixant i prepara un llibre amb il·lustracions.

Un altre dels articles que destaca de la revista és el que fa referència a la història de l'hotel Rosaleda, precisament des d'on s'ha fet la presentació del número 23. 'Memòries del Rosaleda Hotel', de l'antropòloga Isabel de la Parte, explica com era un establiment atractiu per la burgesia catalana, que era un client exigent i que hi anava sovint, provocant un excés de demanda. En aquella època, les habitacions no tenien bany, que era compartit, i es van fer dues piscines i una sala de festes. A partir dels anys 60, el turisme va començar a canviar i l'hotel va quedar desfasat.

Pel que fa al treball 'La família Areny-Plandolit a través de la seva biblioteca', a càrrec de Júlia Fernández, cap de la biblioteca nacional, en destaca la glossa de la figura de Joaquim Areny-Plandolit i explica que els homes llegien per poder dur la gestió de la casa. A més, les famílies es trobaven a l'entorn de la biblioteca per marcar estatus social i perquè era un lloc habitual de trobada de l'època.

La ministra de Cultura, Sílvia Riva, ha celebrat que la revista “conservi l’essència i el nom” malgrat que la biblioteca enguany hagi canviat d’ubicació per traslladar-se al Rosaleda. En aquesta mateixa línia, també s’ha expressat la mateixa Júlia Fernández, que ha emfatitzat que l’edició d’aquest 2021 ha estat “molt especial per la situació generada per la Covid-19”, però malgrat això, ha ressaltat que “continua perseguint el mateix objectiu de difondre el patrimoni del país”.

La publicació va ser creada el 1998 amb l’objectiu de difondre la bibliografia nacional així com per donar a conèixer el seu fons mitjançant els articles que la completen. Els 20 primers números editats fins al 2017 van seguir una mateixa línia editorial, que es va veure modificada de forma important a partir del número 21 amb un nou disseny i continguts i amb una publicació pensada de manera 100% digital.