La vida dels andorrans, fa 5.000 anys

Andorra la VellaFa 5.000 anys, en ple neolític, ja hi havia 'andorrans'. Ho constaten jaciments com el de la Feixa del Moro, ubicat a Juberri i descobert l'any 1983 dins d'una propietat privada. Primer Pere Canturri, després el Servei d'Investigacions Arqueològiques del Patrimoni Artístic Nacional d'Andorra, liderat per Xavier Llovera, es van interessar per aquest jaciment amb tres tombes (una de les quals va ser espoliada prèviament a la descoberta), i estructures domèstiques. Els seus treballs van permetre determinar que la Feixa del Moro és una peça clau en l'estudi del neolític peninsular. En d'altres paraules, un dels jaciments prehistòrics més importants del Pirineu i del Mediterrani occidental.

"Es pensava que el Pirineu era una zona inhòspita, una barrera natural" entre Espanya i França, explica l'arqueòleg andorrà Gerard Remolins, que ha liderat una segona investigació duta a terme els quatre darrers anys, recentment publicada per la seva rellevància a 'Palevol', una de les principals publicacions d'impacte científic dins del món de l'arqueologia. Però la Feixa del Moro constata que fa ja 50 segles "les comunitats estaven adaptades al medi d'alta muntanya i en treien el màxim rendiment", assegura Remolins. "Són ecosistemes difícils" i des de sempre s'havia mirat, per estudiar el 'modus vivendi' dels nostres avantpassats, zones més poblades de la península i amb climes més benèvols. Però queda demostrat que "els humans han explotat amb la mateixa insistència els Pirineus que les zones més poblades".

Un altre dels aspectes que dóna un alt contingut arqueològic i històric a la Feixa del Moro és l'elevat nombre d'elements trobats, que acompanyaven els difunts a les tombes, el qual permet aprofundir una mica més en tots els materials que ja llavors s'empraven. Materials que curiosament no són tots autòctons. Per exemple, el sílex melat amb el que es feien els ganivets localitzats, prové del sud de França, la destral de pedra prové de zona alpina, i els elements dels braçalets i collarets estan fets amb materials de les mines de Gavà, explica Remolins.

També en l'anàlisi realitzada aquests quatre anys per Remolins, juntament amb arqueòlegs espanyols, francesos i italians vinculats al CSIC (Centre Superior d'Investigacions Científiques espanyol), "sorprèn i és rellevant" que els neolítics de la zona andorrana es basessin en una tipologia d'enterraments sobris (amb lloses de pedra), típics del Solsonès, però a la vegada rics en diversitat de materials que acompanyaven els difunts. És a dir, típic de zones costaneres franceses. En conseqüència, queda demostrat que el ritual d'enterraments partia d'"una barreja de tradicions", francesa i catalana i, per tant, "érem una zona d'encreuament de camins". És curiós que el que defineix els andorrans actualment, per tant, ja passava fa 5.000 anys.

Consumidors de carn, però no de peix

La continuació dels estudis iniciats fa més de 30 anys per Llovera també ha permès aprofundir en la dieta d'aquests primers homínids, a partir de l'estudi de les seves restes òssies. Eren agricultors i ramaders (van substituir els caçadors i recol·lectors que habitaven a tot Europa), i s'alimentaven de carn i derivats, com la llet. També incloïen els vegetals a la seva dieta, i els cereals. No consumien, en canvi, animals marins ni de pesca de riu, perquè "no els interessava".

Així mateix, i gràcies a les millores tecnològiques actuals (partint d'anàlisis bioquímiques i radiocarbòniques), s'ha aconseguit una datació més precisa del jaciment prehistòric (amb un marge d'error de 80 anys), explica Remolins, i s'ha constatat que les tres tombes són força simultànies. És a dir, "va ser un jaciment utilitzat de forma intensa però breu".

Amb tot, però, aquest fet "en cap cas li resta importància" i el manté, també per totes les estructures domèstiques localitzades, com a un referent de la vida neolítica al Pirineu, juntament amb la tomba de Segudet i el Camp de Colomer.