El 40% del sou se'n va per pagar el lloguer

Andorra la VellaEl preu de l'habitatge continua sent, de llarg, el problema principal de la ciutadania d'Andorra. Un 20% dels enquestats el passat abril pel Centre de Recerca Sociològica el consideren el maldecap més gran que pateix el país. La següent preocupació, amb un 7,5%, són les polítiques socials, prestacions i pensions. El preu de l'habitatge és el principal aspecte a millorar, per un 33% dels enquestats. En clau personal -per afectació directa- i no de país, el preu de l'habitatge el pateix directament un 13% dels ciutadans.

Les persones enquestades que viuen en un habitatge de lloguer o en propietat i paguen una hipoteca manifesten destinar una mitjana d’un 39% dels seus ingressos en pagar l’habitatge. Aquesta mitjana augmenta a un 40,5% quan es tracta de les persones que paguen un lloguer, mentre que baixa a un 30% quan les persones paguen una hipoteca mensual. Al 2n trimestre del 2020 la mitjana dels ingressos destinats a pagar l’habitatge era lleugerament més baixa, situant-se en el 36%. En qualsevol cas, la mitjana andorrana se situa deu punts per sobre del topall que marquen els indicadors europeus, que situen en un màxim del 30% del salari la quantitat que hauria d'anar destinada a pagar el lloguer.

D’entre les persones que dediquen un 50% o més dels ingressos a l’habitatge són més dones que homes (27% per un 17%), també els joves d’entre 25 i 39 anys (27%). Com més augmenta l’edat, major nombre de casos declaren que paguen menys d’un 30%. Segons la nacionalitat s’observa que els espanyols, andorrans i portuguesos diuen majoritàriament destinar entre un 30% i 49% dels seus ingressos a la llar (42%, 40% i 38%), mentre que els francesos hi destinen en la majoria de casos menys d’un 30% (38%).

En relació amb les dades del segon trimestre del 2020 es destaca un lleuger augment de 3 punts percentuals en el percentatge mitjà dels ingressos mensuals que es destinen a pagar l’habitatge, passant del 35,6% a un 38,6% enguany.

El 61% de les persones enquestades manifesten viure en un habitatge de lloguer, seguit d’un 22% que viu en un habitatge de propietat ja pagat, un 14% està en propietat pagant una hipoteca, i menys d’un 1% lloga una habitació en un pis compartit.

Pel que fa a l’edat, disminueix la proporció de casos que diuen tenir un habitatge de propietat pagant hipoteca quan l’edat és més elevada (passant d’un 15% entre els joves de 18 a 24 anys a un 8% els de 55 anys o més). Per nacionalitat es dona una relació estadísticament significativa, i és que les persones de nacionalitat andorrana són les que en major proporció declaren viure en habitatges de propietat (34% ja han pagat la hipoteca, i un 19% estan actualment pagant) seguida de la nacionalitat espanyola, altres nacionalitats, la portuguesa i la francesa. Així els francesos són els que declaren en major proporció viure en un habitatge de lloguer. Les persones amb un major nivell d’estudis són les que més diuen viure en un habitatge de propietat ja sigui pagat o en hipoteca. Aquelles que no han finalitzat els estudis primaris o han cursat ensenyament bàsic manifesten en major proporció estar de lloguer.

Els treballadors no qualificats i els desocupats són els que en major proporció resideixen en un habitatge de lloguer (93% i 88% respectivament).

La mitjana del preu de lloguer declarat pels enquestats que fa menys de 5 anys que resideixen en l’habitatge actual és de 720€ mensuals. Entre aquests es destaca que de mitjana són els francesos qui paguen més de lloguer (779,9€) seguit dels espanyols, altres nacionalitats i andorrans (771,3€, 753€ i 684€ respectivament). Els de nacionalitat portuguesa són els qui de mitjana paguen un import inferior, 617€. Quant al nivell d’estudis s’observa que a mesura que va augmentant el nivell d’estudis també ho fa el cost mitjà del lloguer, passant de 579€ entre els que no tenen estudis a 804€ el que han cursat estudis universitaris. Respecte a l’ocupació es destaca que com més qualificada és aquesta, més augmenta el cost mitjà del lloguer de l’habitatge. Els directius i comandaments paguen de mitjana 953€, el personal administratiu i professionals i tècnics 812€ de mitjana en ambdós casos, els jubilats 771€, els treballadors del comerç 615€, treballadors no qualificats i de la indústria 575€ de mitjana.

Gairebé la meitat dels enquestats (47%) declara que el seu habitatge posseeix tres habitacions, un 27% dues habitacions, seguit d’un 15% amb 4 habitacions, i tant sols un 3% diu tenir 5 habitacions o més. Un 6% dels enquestats manifesta viure en un habitatge amb una sola habitació, i un 2% viu en un estudi.

Una mica més de la meitat dels enquestats que viuen en un habitatge de lloguer declaren no gaudir de les pròrrogues dels contractes de lloguer que va fer el Govern des del 2018, per un 27% que sí gaudeix de les pròrrogues.

Finalment, tres quartes parts de les persones enquestades (77%) manifesta que no vol canviar d’habitatge, enfront un 5% que manifesta que no busca actualment un habitatge tot i que li agradaria canviar. Un altre 5% sí busca activament un habitatge arran de la crisi de la COVID-19, i un 11% busca un habitatge ja des d’abans de la crisi.