"L’Acord d’Associació no pot frenar una mesura fiscal espanyola"

Andorra la VellaEl secretari d’Estat per a l’Acord d’Associació, Landry Riba, ha analitzat les conseqüències de les noves mesures anunciades pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per limitar la compra d’habitatges per part d’extracomunitaris. Aquestes mesures inclouen un gravamen fiscal del 100% sobre el valor dels immobles per a compradors no comunitaris no residents. Tot i que les restriccions apunten principalment als britànics post-Brexit, Andorra en queda plenament afectada.

Un Acord d’Associació amb límits davant la fiscalitat

Segons Landry Riba, l’Acord d’Associació entre Andorra i la Unió Europea prohibeix la discriminació per motiu de nacionalitat entre les parts associades. Això significa que, en principi, Espanya no podria imposar restriccions més dures als ciutadans andorrans que a un ciutadà de la UE en l’accés a immobles. No obstant això, Riba alerta en declaracions a aquest diari que aquesta protecció queda limitada si la mesura es defineix en termes fiscals, ja que la fiscalitat queda fora de l’àmbit d’aplicació de l’Acord.

“La qüestió clau és determinar si aquesta mesura espanyola entra sota el paraigua de la lliure circulació de capitals, un principi cobert per l’Acord, o si es tracta d’un impost purament fiscal. Si és fiscal, l’Acord no la podrà impedir”, ha explicat Riba. Això deixaria Andorra sense eines per protegir els seus ciutadans davant d’un gravamen del 100%.

Una solució possible: modificar el Conveni de No-Doble Imposició

Davant la possibilitat que Espanya classifiqui aquesta mesura com a fiscal, Landry Riba apunta una via alternativa: renegociar el Conveni de No-Doble Imposició (CDI) entre Andorra i Espanya. Aquesta modificació podria incloure una clàusula d’excepció que evités penalitzar els andorrans en la compra d’immobles a Espanya.

Tanmateix, aquesta solució no és senzilla. “La inclusió d’aquesta excepció en el CDI requereix reciprocitat. Això significa que els espanyols tampoc podrien ser gravats si compren immobles a Andorra, i caldria un consens bilateral”, ha destacat Riba.

Els andorrans, col·lateralment afectats per una mesura dirigida als britànics

Tot i que les dades mostren que els andorrans tenen un impacte mínim en el mercat immobiliari espanyol, especialment a zones com la costa de Tarragona, el Principat s’ha vist inclòs en el mateix paquet que els britànics, principals destinataris de la mesura. L’objectiu del govern espanyol és limitar la compra d’habitatges per part d’extracomunitaris no residents que, segons Sánchez, especulen amb immobles en un context de forta escassetat habitacional.

El president espanyol va justificar la mesura amb dades del 2023, quan extracomunitaris no residents van comprar més de 27.000 habitatges a Espanya. “Aquests immobles no es van adquirir per viure-hi, sinó per especular. En un context de crisi d’habitatge, això no ho podem permetre”, va argumentar Sánchez.

Aquest episodi posa en evidència les limitacions de l’Acord d’Associació per protegir Andorra en qüestions de fiscalitat, un àmbit tradicionalment vinculat a la sobirania nacional. Si bé l’Acord podria evitar restriccions administratives discriminatòries, no garanteix cap empara en matèria impositiva.

Amb aquest precedent, Andorra haurà de valorar fins a quin punt pot negociar modificacions als acords bilaterals, com el CDI, per defensar els interessos dels seus ciutadans davant mesures fiscals d’altres països. “És imprescindible actuar amb precisió tècnica i diàleg diplomàtic per evitar que els ciutadans andorrans siguin greument perjudicats”, ha conclòs Riba.