Adhesió a l'FMI sense vots en contra

Andorra la VellaEl vot a favor de la majoria juntament amb Terceravia+Unió Laurediana+Independents al projecte de llei d’adhesió al Fons Monetari Internacional ha permès que Andorra esdevingui el 190è país membre d’aquest organisme internacional. Aquesta votació ha comptat amb “l’abstenció crítica però responsable” del grup parlamentari socialdemòcrata, que havia presentat sis reserves d’esmena i un vot particular, que han estat rebutjats. El ministre de Finances, Eric Jover, ha reiterat els avantatges que suposarà ser membre de l’FMI i el baix cost econòmic que suposarà: una quota anual de 4.600 euros i bloquejar uns 260.000 euros. “Estem comprant una xarxa de seguretat molt valusosa”, ha assegurat Jover.

Tant en la defensa de les reserves d’esmena com en l’argumentació de l’abstenció, des del grup parlamentari socialdemòcrata s’ha incidit en la pèrdua de sobirania i en la manca de seguretat jurídica que suposen certs aspectes recollits en la llei i també han lamentat que per a la votació d’aquest text s’hagi “anat amb presses”, la qual cosa, segons ha alertat el conseller Roger Padreny (que ha defensat el posicionament del PS en substitució de Pere López, absent per motius personals), “no acostuma a ser una bona cosa”.

Jover ha defensat que ser membre d’una circumscripció, un fet que permet haver aprovat la llei abans de l’assemblea general de l’FMI, permetrà fer sentir la veu d’Andorra al comitè executiu, tenir accés a espais i recursos de la circumscripció a la qual el país estarà adscrita i, a més, reforçar els lligams amb els quinze països membres d’aquesta circumscripció, en la qual hi ha estats com Holanda, Bèlgica o Luxemburg, països que han de “servir de mirall”. “Amb l’adhesió al Fons Monetari Internacional fem un pas més” per al “reconeixement internacional” i la “transparència”, ha defensat.

Des de Terceravia, el president suplent, Joan Carles Camp, ha justificat el vot favorable de la seva formació amb l’argument que malgrat hi pugui haver contrapartides valoren més les qüestions favorables i ha dit que si el que no es vol és que des de fora es puguin marcar la política pressupostària, financera i fiscal del país, una qüestió sobre la qual ha alertat el PS, el que cal és que des del país es facin bé els deures.