Andorra vol integrar-se a la circumscripció de Bèlgica, Holanda i Luxemburg a l'FMI

Andorra vol ser membre del Fons Monetari Internacional (FMI) en el marc de la circumscripció en què es troben països com Luxemburg, Holanda i Bèlgica. El ministre de Finances, Eric Jover, ha defensat davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost els beneficis que ha de comportar ser membre d'una circumscripció territorial a banda de l'adhesió simple a aquest organisme. En aquest sentit, el secretari d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, ha afegit que es podran potenciar les relacions bilaterals i també multilaterals amb aquests països membres. I al seu torn, Jover ha afegit que això podria fer avançar, per exemple, els convenis per evitar la doble imposició. A banda d'aquests beneficis, cal destacar que un dels mecanismes de decisió de l'FMI, a banda de l'assemblea general, és el comitè executiu on estan els representants de les diferents circumscripcions; a més, andorrans podrien arribar a formar part de la plantilla de l'FMI; es podria disposar d'assessors tècnics i també fer ús de les instal·lacions que l'FMI té a Washington.

Per tots aquests elements Jover ha tornat a reiterar la necessitat que els tràmits per a l'adhesió a l'FMI es puguin completar totalment abans de l'assemblea general que està prevista per al 17 d'octubre, de tal manera que Andorra pugui esdevenir no només membre de l'FMI sinó que també pugui integrar una circumscripció. El titular de Finances ha puntualitzat que es va optar per aquest grup, en concret, per les similituds financeres i perquè també han palesat la voluntat de donar suport als petits estats. A més, cal tenir en compte que els estats veïns tenen condicions dins l'FMI que no facilitaven l'adhesió al mateix grup. Així, França, directament, no té circumscripció mentre que Espanya forma part del grup amb els països iberoamericans, amb circumstàncies financeres "diferents" a la que pugui tenir Andorra.

Davant aquest interès d'accelerar els processos per poder integrar una circumscripció, el Govern entrarà aquest divendres mateix la llei d'acompanyament del conveni d'adhesió a l'FMI, pel tràmit d'urgència. Es tracta d'un text, tal com ha concretat Jover, de set articles que bàsicament fixa les obligacions associades, el finançament de la quota, la determinació del governador i el governador suplent o l'autorització d'Andorra a formar part del departament de drets especials de gir de l'FMI. Un segon pas serà tramitar el conveni en si, un document que té com a principals elements les obligacions relatives a règims de canvi; les obligacions generals dels estats membres; la condició jurídica i les immunitats i privilegis. Jover ha defensat, en aquest sentit, que es puguin tramitar aquestes textos de manera ràpida bàsicament pels "beneficis" que se'n poden derivar. En aquest sentit, i quant a les queixes del grup parlamentari socialdemòcrata de manca d'informació, ha manifestat que no fan "una lectura adequada" ja que des de l'executiu s'ha estat "diligent" ja que el procés d'adhesió va començar el 3 de gener i les dades com la proposta de quota no s'han tingut fins al 23 de juny. En aquest sentit, ha manifestat ser conscient que es demana als consellers que treballin amb terminis curts però ha conclòs que el resultat serà poder "gaudir dels avantatges de l'FMI".

El PS proposa una consulta popular

Tal com s'ha indicat la manca d'informació ha estat la principal queixa del PS i en aquest sentit, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, ha criticat no haver pogut disposar de tota la documentació de manera prèvia a la compareixença del ministre de Finances al davant de la comissió legislativa de Finances i Pressupost. "No s'entén massa la voluntat de la compareixença d'avui", ha manifestat. La qüestió de la quota, que anteriorment havia estat criticada pel PS, no ha estat objecte de debat en contra del que calia esperar abans de la comissió i en canvi, des de les files socialdemòcrates s'ha posat sobre la taula la necessitat que hi hagi una consulta popular per les implicacions que suposa aquesta adhesió a l'FMI. Així ho ha proposat Roger Padreny, que ha alertat de la pèrdua de sobirania econòmica que pot comportar demanar ajuda a l'FMI. El ministre ha circumscrit aquesta possible pèrdua de sobirania a la possibilitat que Andorra demanés finançament en cas d'emergència, una opció que no està sobre la taula, ha emfasitzat i creu que la proposta del PS és una "maniobra dilatòria". Ha defensat que no es faci ja que la quota suposarà només un desemborsament per part d'Andorra de 4.677 euros a l'any en concepte de quota i que es tinguin bloquejats 264.000 euros. Unes xifres que no justifiquen aquesta consulta. En aquest sentit, ha manifestat que va tenir més implicació per a la ciutadania l'acord monetari i tampoc no es va consultar als ciutadans. Padreny ha reiterat que cal que hi hagi "un debat" que s'ha de sustentar en què puguin disposar de la informació i també una consulta ciutadana.

Durant la compareixença Jover ha tornat a explicar les implicacions que suposa aquesta adhesió que ja va anunciar fa un parell de setmanes. Entre altres beneficis ha volgut incidir en què ser membre pot tenir també un impacte en el ràting del país. Així, per exemple, ha manifestat que es podria evitar un empitjorament i que això comportaria un estalvi d'entre 4 i 7,5 milions.