Andorra s'allunya del somni jamaicà
Calvó descarta el cultiu del cànnabis sense una indústria farmacèutica pròpia
Andorra la VellaEl tabac representa un pes importantíssim en els ingressos de l’Estat però inevitablement el declivi del seu consum arreu del món fa necessari un canvi de model en l’agricultura del país. En aquest sentit, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha assegurat al programa 'A l'alça' que s'està estudiant la viabilitat del cànnabis terapèutic, però ha descartat que "cada camp de tabac es reemplaci per cànnabis terapèutic", perquè "s’ha de cultivar en unes condicions molt particulars i en hivernacles, en interior", i per tant el país no veurà "de cop, una transformació del nostre sector, entenent que els nostres camps de tabac no es transformaran en camps de cànnabis, això no és possible i no tindria raó de ser".
Si bé el projecte està sobre la taula, encara s’estudien tots els elements tècnics que farien falta i es crearia una llei específica per al seu cultiu, com en el cas de Suïssa. Durant el programa, Calvó ha recordat que "la diferència entre el model suís i el que podríem implementar aquí és que Suïssa té una indústria farmacèutica i cosmètica que està ja instal·lada i molt gran, i per tant, ja recupera la materia prima dels productors, que són molt pocs", i ha afegit que la producció de cànnabis suís el tenen dos o tres productors, "que produeixen a demanda". És per això que ha deixat clar que "l’estudi de viabilitat passa per saber si també hem de transformar el producte aquí".
Des del Govern, ara per ara s'aposta per cultius alternatius com els nabius. "Hi ha un projecte al departament d’Agricultura que preveu donar suport als plans de recerca sobre la tòfona, sobre les herbes medicinals... la part tècnica d’aquests plans la tenim, i ara faltaria la voluntat dels nostres agricultors", ha afirmat.
Finalment, la ministra ha admès que la reconversió dels cultius de tabac "serà molt lenta perquè no es farà del dia a l’endemà, ni es farà en aquesta legislatura ni segurament en una, i per això a l’acord d’associació amb Europa se li va donar una perspectiva de 30 anys perquè Europa entén que un procés de reconversió d’una agricultura de muntanya com la nostra, amb aquesta alçada i amb les dificultats que comporta trigarà molt de temps".