La comissió d'Hisenda del Congrés espanyol rebutja considerar Andorra un paradís fiscal

MadridEls vots de rebuig del PSOE, el PP i Vox a una esmena presentada per ERC amb el suport d'Unides Podem, en el marc de la llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal que s'ha aprovat aquest dimarts al Congrés dels Diputats espanyol, ha servit per tombar la consideració d'Andorra com a paradís fiscal. Cal recordar que, arran de la polseguera mediàtica aixecada per l'arribada al país de diversos 'youtubers' -o creadors de contingut- atrets per la baixa fiscalitat andorrana en comparació a l'espanyola, el portaveu de la formació que governa en coalició amb els socialistes a Espanya, Pablo Echenique, havia defensat al febrer un canvi de normativa. L'objectiu era que el canvi de residència no suposés automàticament deixar de pagar l'IRPF.

Tot i el rebuig a aquesta esmena republicana, la nova llei contra el frau fiscal està a un pas de fer-se efectiva. Si més no, aquest dimarts ha superat un dels últims esculls: ser aprovada per la comissió d'hisenda del Congrés de Diputats. Ara, a aquesta norma pensada sobretot per combatre l'economia submergida i reduir les possibilitats d'eludir el pagament d'impostos, només li queda passar pel Senat. Aquest serà l'òrgan encarregat de la seva tramitació. Però, com queda al final el text? Què canvia la nova llei?

Limita més els pagaments en efectiu

Les transaccions en metàl·lic a empreses podran ser de màxim 1.000 euros

Partint de la premissa que l'ús de diners en efectiu facilita que hi hagi frau, el govern redueix encara més la quantitat màxima permesa. Si fins ara es podien pagar fins a 2.500 euros en efectiu, a partir d'ara el topall se situa en els 1.000 euros. Això, sempre que hi hagi una empresa o un professional involucrat en la transacció. De fet, tot i que d'entrada el text només obligava a aplicar aquest límit a les operacions entre empreses, finalment els particulars també hi estan inclosos quan estiguin pagant a una empresa.

Els pagaments en efectiu entre particulars, en canvi, poden seguir sent de 2.500 euros com a màxim. Aquesta decisió la justificava el mateix departament d'Hisenda explicant que volen minimitzar l'impacte d'una mesura així en les petites economies domèstiques. Amb tot, les condicions sí que canvien una mica si el particular té el domicili fiscal fora d'Espanya. En aquest cas, el pagament màxim en efectiu haurà de ser de 10.000 euros, en lloc dels 15.000 que es permetien fins ara.

Acaba amb les amnisties fiscals

S'elimina el mecanisme extraordinari per perdonar deutes a grans patrimonis

Un altre punt important de la nova llei és que s'acaben les amnisties fiscals. Es tracta de mecanismes extraordinaris mitjançant els quals es perdona part del deute que una persona o entitat té amb les arques públiques. A Espanya, aquesta eina només s'ha utilitzat tres cops: Mariano Rajoy el 2012 i Felipe González el 1991 i el 1984. Segons manifesten des del govern, les amnisties fiscals s'eliminen per evitar els greuges comparatius amb els “milions d'espanyols que compleixen disciplinadament amb les seves obligacions fiscals”. Sobretot perquè qui se n'ha beneficiat més són grans fortunes i patrimonis.

Recupera les inspeccions sorpresa

Un inspector podrà visitar l'empresa sense previ avís però li caldrà una autorització judicial

La nova llei contra el frau fiscal restableix la capacitat de l'Agència Tributària de fer inspeccions sorpresa a les companyies. Aquesta decisió arribava al Congrés acompanyada de certa polèmica. El Tribunal Suprem havia posat en dubte que un inspector pogués entrar a casa d'algú o en una empresa sense tenir molt clar l'objectiu de la inspecció i només justificant que la persona o empresa investigada tributa per sota de la mitjana del sector. És per això que finalment s'ha afegit un matís: aquest procediment, sigui o no sorpresa, haurà de comptar sempre amb una autorització judicial. Aquest aval, a més, haurà d'especificar molt bé els impostos i els períodes a que fa referència la inspecció.

Amplia el llistat de morosos

A partir d'ara hi apareixerà també qui degui més de 600.000 euros

Un cop s'aprovi definitivament la nova llei, el llistat de morosos serà més llarg del que és normal. Fins ara, el nom d'una persona apareixia en aquesta llista quan el deute era superior al milió d'euros. Ara, aquest límit s'abaixa fins als 600,.000 euros. “L'objectiu és fomentar l'ingrés de deutes per part dels grans deutors”, resumia el ministeri d'Hisenda al presentar el text original. 

Endureix les condicions per a les sicavs i les socimis

En les primeres estableix un mínim de diners per accedir-hi i en les segones incrementa una tributació

Les sicavs són, molt en resum, empreses que gestionen els diners i les inversions de diversos inversors. Precisament una raó per la qual les persones interessades en invertir utilitzen un vehicle com aquest són els avantatges fiscals que hi tenen vinculats. Això sí, sempre que hi hagi un capital mínim. Això seguirà sent així, però per evitar que les sicavs obrin les portes a petits inversors només per arribar a aquest mínim, la nova llei obligarà no només que hi hagi un mínim de 100 socis (com fins ara) sinó que cada un tingui accions per valor d'un mínim de 2.500 euros. 

Pel que fa a les socimis, que són empreses que es dediquen a invertir en el mercat immobiliari, el canvi és que hi ha uns beneficis determinats (els no distribuïts) que passen a tributar al 15% quan abans ho feien al 0%.