Creixen un 46,5% els expedients tramesos a la Fiscalia per part de la Uifand

Andorra la VellaLa Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra (Uifand) va tramitar el 2018 a la Fiscalia un total de 82 expedients per indicis de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme. Un volum que suposa un augment del 46,43% respecte als que va enviar l'any anterior (llavors van ser 56). La gran majoria, 78 dels 82, van ser expedients d'origen bancari, per dos que van venir de notaris i un de proveïdors de serveis associats. El cap de la Uifand, Carles Fiñana, ha reconegut que es tracta d'un increment "important", sense voler entrar a fer massa més valoracions. Únicament ha justificat una part de l'augment pel fet que dels 82 expedients judicialitzats, 17 eren de casos que van ser entrats l'any anterior.

El total dels expedients que van ser tramesos a la Fiscalia i que, per tant, tenen la possibilitat de quedar embargats, van sumar 124.374.390 euros, i el nombre de persones que van ser investigades el 2018 van ser 1.728 (779 físiques i 949 jurídiques), pràcticament la mateixa xifra que l'any anterior.

L'increment de casos enviats a la Fiscalia és dels aspectes més rellevants de la memòria d'activitats del 2018 presentada aquest divendres, on també hi destaquen els augments del nombre de declaracions d'operacions sospitoses (DOS) presentades, de les 116 del 2017 a les 124 del 2018 (un 6,9% més). De les 124, 116 provenen del sector bancari, "el subjecte obligat més important", ha defensat Fiñana.

Així mateix, la Uifand va obrir per iniciativa pròpia un expedient, fet que no havia passat l'any anterior. Però el màxim responsable de l'entitat no n'ha volgut donar cap mena de detall.

També cal ressaltar de la memòria l'augment, fins a un 47%, de les peticions per sospita rebudes per part d'organismes nacionals, arribant a les 25 en total (24 per part de l'Autoritat Financera Andorrana i una per part de la policia), però, en canvi, va disminuir un 21,5% l'activitat relacionada amb la cooperació internacional. En aquest sentit, van créixer de 41 a 47 les peticions per sospites de països cap a la Uifand, però van davallar de les 47 a les 22 les peticions que va fer la Uifant a altres països. D'aquestes 22 la majoria, cinc, es van fer als Estats Units.

Amb tot, Fiñana ha fet una valoració global de l'activitat de la Uifand durant l'any passat com a "lineal", amb "lleugers increments". Ara bé, en el balanç total de l'activitat del 2018, el volum de feina ha caigut un 26%. El motiu és que la nova legislació sobre la inversió estrangera, aprovada l'any passat, comporta que la Uifand no hagi de validar totes les sol·licituds d'inversió, sinó únicament les que presenten "sospites". Per a aquest motiu, si el 2017 va avaluar 1.464 demandes, el 2018 van ser 995.

Més conscienciació i control del blanqueig

Fiñana ha opinat que els darrers anys la "qüestió del blanqueig s'ha implantat de manera molt important a Andorra". "Crec que el sistema està molt consolidat i conscienciat", ha afegit. De fet, ja ha avançat que l'Estudi de risc nacional que es començarà a elaborar aquest any, amb l'objectiu de ser publicat el vinent, tindrà "segurament unes conclusions de risc substancialment diferents" a les del darrer estudi, de desembre del 2016. Ha assegurat que s'hi plasmarà una "evolució en positiu".

Finalment, el cap de la Uifand també ha informat que, amb vista a la cinquena avaluació del Moneyval, que tindrà una revisió el 2020, es treballa per poder superar les sis consideracions d'un total de 40 que l'organisme va considerar en el seu darrer informe que no estaven superades. D'aquestes, i gràcies a les properes modificacions que s'aplicaran a la llei de la Uifand, Fiñana ha assegurat que n'hi haurà tres que molt probablement passaran a considerar-se complertes.