La Seu d'Urgell reafirma el projecte de 'hub' tecnològic

Andorra la VellaEl ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell ha aprovat per àmplia majoria una moció de suport al desenvolupament de la iniciativa empresarial Pirineu Tech Mountain. La proposta presentada per Junts per la Seu ha rebut també el suport de l'equip de govern (Compromís) i d'ERC. Els dos representants de la CUP hi han votat en contra.

En l'exposició de motius el portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, recordava que la legislatura passada ja es va posar fil a l'agulla amb aquest projecte, creat el maig de 2022 amb 24 socis fundadors, i es va presentar públicament, amb suport d'un bon nombre d'administracions i empreses.

Fàbrega considera necessari que l'Ajuntament reiteri la seva aposta pel 'hub' tecnològic pels "canvis importants" que hi ha actualment en aquest sector, per la seva repercussió en les maneres de treballar i per la necessitat que la ciutat i la comarca no es quedin enrere. 

A més a més, el també diputat remarca que el de les noves tecnologies és "un sector que ofereix feina estable i qualificada, especialment en gent jove i dones", i creu que consolidar un centre tecnològic pot ajudar a l'objectiu de retornar a l'Alt Urgell gent amb talent que n'ha marxat perquè sovint aquí no hi troben feines adaptades al seu perfil.

També reivindica que ara per ara és "l'única iniciativa d’aquesta mena a l’Alt Pirineu" i això pot donar més facilitats per rebre recursos per desenvolupar-la. Sobre aquest darrer punt, Fàbrega esmentava que ara fa un any, el desembre de 2023, el Parlament va aprovar una moció que instava el Govern a destinar-hi recursos.

I per que fa a la ubicació, des de Junts sostenen que la Ciutadella de Castellciutat seria la més idònia perquè disposa de molt d'espai i, per aquest motiu, també pot acollir nous serveis com la seu pirinenca de l'IRTA o bé l’Institut de la Llet. Per tot plegat, veuen necessari "tornar a manifestar el suport de l’Ajuntament al projecte i continuar col·laborant per fer-ho possible com més aviat millor".

En nom de l'equip de govern, Joan Barrera va mostrar el suport a la idea si bé recorda que quan Compromís va entrar a l'equip de govern es van trobar "que el projecte no havia avançat per diferents motius" i que "en aquest temps hi ha hagut una davallada perquè les empreses tenien discrepàncies". L'alcalde de la Seu esmenta que precisament per aquest dimecres s'ha programat una reunió en què es canviarà el nom i el concepte del 'hub' amb la voluntat de "donar-li un nou impuls".

Segons RadioSeu, Joan Barrera defensa que aquests darrers mesos l'Ajuntament ha seguit donant suport extern a la iniciativa, si bé pensen que "tal com es plantejava al principi no era complet i cal plantejar com ha de seguir, perquè no sigui incompatible amb d’altres necessitats locals o de recerca".

El batlle també esmenta que el consistori no preveu partides per a aquesta finalitat en el pressupost 2025 que ara preparen i que la que hi havia per enguany no s'ha fet servir. Per això, confien que hi aposti econòmicament el Departament d’Empresa de la Generalitat. En tot cas, Barrera subratlla que seguiran fent tot allò que puguin per impulsar la proposta.

El portaveu d'ERC, Francesc Viaplana, puntualitzava que el 'hub' tecnològic "és un projecte difícil", però creu que "el que no pot ser és que l’Ajuntament no hi sigui i que això decaigui per aquest motiu", perquè "hi ha molts temes al darrere i cal afrontar-lo". Per això, Viaplana considera que "l’ajuntament ha de fer un acompanyament del projecte". Així doncs, Esquerra emplaça el consistori a donar suport "a qualsevol iniciativa empresarial, perquè no estem per rebutjar-les" tenint en compte la dificultat existent per atraure activitat econòmica qualificada al Pirineu.

Per la CUP, en canvi, Miquel Albero va reiterar el seu rebuig a aquest projecte perquè creu que "es fa sense tenir en compte les necessitats del territori" ni el seu teixit socioeconòmic, i el veu com "una còpia dels hubs de zones urbanes" com el 22@ de Barcelona o el Turó de Gardeny de Lleida.

Des de la formació anticapitalista posen en dubte "que es pugui retornar gent jove sense garantir els serveis públics i l’accés a l’habitatge" i, igualment, rebutgen que entre els impulsors hi hagi "un llarg llistat d’empreses de l’IBEX".

Albero va dir, textualment, que aquest model atraurà "pijos o gent de diners" i que farà apujar els lloguers dels pisos. En aquest sentit, considera que ells tenen el deure de defensar el punt de vista dels seus votants, malgrat que siguin una minoria a la Seu, i "donar visibilitat" a les seves propostes i al seu model, en el qual consideren "el sector primari com a importantíssim". I conclou que "s’ha d’apostar per polítiques valentes, atès que a l’Ajuntament hi ha una majoria d’esquerres, i no per les propostes de Junts".

Aquest punt de vista de la CUP va ser rebutjat per la resta de grups. Joan Barrera defensa que "no es construirà cap hub si no hi ha empreses viables i que siguin d’interès pel territori" i que no donaran mai suport a "projectes faraònics" que s'allunyin de les necessitats locals, però hi afegeix que "el hub l’han de formar empreses potents i que atraguin feina no de pijos, sinó de gent qualificada i que vulgui treballar al territori".

Per això, Barrera remarca que aquest projecte "no ens ha de fet por" i que si està ben planificat "ens ha de permetre projectar el futur i generar nous models". De la seva part, Jordi Fàbrega subratlla que el 'hub' ha de servir per "ajudar les empreses locals" i que pot ser atractiu "per a qualsevol estudiant de la Seu que se’n va a estudiar una enginyeria i després no pot tornar, o que estudia informàtica a l'Institut Joan Brudieu", els quals "en molts casos provenen de famílies humils". Fàbrega esmentava alhora que la CUP sempre ha votat en contra també de la creació i consolidació d'INEFC Pirineus. Finalment, Francesc Viaplana responia que "no entenem en què afectaria el hub al despoblament o al sector primari", i defensa que el públic objectiu d'aquest nou projecte pot ser molts joves que han marxat a la resta de Catalunya, o fins i tot a la resta d'Europa, i que desitjarien tornar però no poden perquè al Pirineu hi ha pocs centres de recerca.