Un jutjat descarta que Banco Madrid tingués muntada una estructura de blanqueig
Arxiva la querella contra el consell d’administració en considerar que no es va acreditar cap delicte i que des que depenia de BPA es van reforçar els controls
MadridEl Jutjat d'Instrucció número 38 de Madrid ha arxivat una querella contra el consell d'administració de Banco Madrid, en considerar que no només no es va acreditar cap delicte, sinó que des que depenia de Banca Privada d'Andorra (BPA) se'n van reforçar els controls. D'aquesta manera, la justícia espanyola descarta que a Banco Madrid hi hagués muntada algun tipus d'estructura per facilitar el blanqueig de diners; al contrari, considera que, des que BPA va adquirir l'entitat espanyola, es van reforçar de manera "molt important" les mesures de control.
En suma, el jutjat ha decidit arxivar la causa oberta contra el consell d'administració del banc espanyol, que era pràcticament idèntic al de BPA i que estava liderat pels germans Higini i Ramon Cierco i Joan Pau Miquel. És, a nivell genèric, la quarta decisió judicial a Espanya que eludeix l'entitat de tot tipus de responsabilitat.
En una interlocutòria sobreseu la querella presentada en el seu moment per les societats Marine Instrumentos i Luiniaski contra el consell d'administració de Banco Madrid perquè, segons va indicar, "el resultat de les diligències certament practicades i dels documents, nombrosos, que formen part de la causa, no revela cap indici de criminalitat suficient al nivell exigible més enllà de meres afirmacions que no han estat prou acreditades".
El jutjat en qüestió ha adoptat la decisió en base, sobretot, a un informe pericial emès per un tècnic del Sevei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries d'Espanya (Sepblac) i en el qual, entre d'altres coses, destaca que amb l'arribada dels nous accionistes de Banco Madrid es "van incrementar exponencialment" els procediments de control i que els "elements de millora en el control normatiu i de prevenció eren clars".
Així, tant la interlocutòria com el pèrit del Sepblac, asseguren que el fet que algun client blanquegés, aspecte que tampoc no assegura, no implica ni els òrgans de direcció ni la cúpula del banc. La resolució judicial també destaca que en una altra causa es va considerar com a fortuït el concurs de creditors que es va instar a Banco Madrid arran de la crisi de BPA. I remarca que en aquell cas, el jutjat mercantil que se n’encarregava no només no va trobar que no hi hagués dol en la causació de la fallida del banc, és que no hi va haver ni tan sols negligència.
L’aute també fa referència a la controvertida ‘aspiració’ de dades informàtiques bancàries que agents de la Unitat de delictes econòmics i fiscals (UDEF) que la Policia Nacional espanyola va fer al Principat a petició del ministeri fiscal espanyol i assegura que tota aquella documentació, a banda d’haver-se obtingut de forma anòmala atès que la investigació prospectiva està prohibida en l’ordenament jurídic espanyol, a més a més “no ha aportat res de rellevant”.