A l'espera dels veïns del sud

Les fronteres andorranes són dues cares de la mateixa moneda. Fa tot just una setmana que s’ha obert el trànsit a la frontera sud, que limita amb Catalunya, i de moment, les úniques cues que s’han originat han estat durant el cap de setmana passat i en sentit sortida, d’andorrans que després d’un llarg confinament han aprofitat per visitar familiars, segones residències o, simplement, anar a fer un bany a la platja. En sentit contrari no s’ha fet notar encara l’efecte crida provocat per l’obertura de fronteres, i sembla que els turistes provinents del país veí del sud han preferit destinacions pròximes a la platja, que no pas a la muntanya.

Perquè les autoritats preveuen més desplaçaments en cotxe que no pas en altres mitjans de transport durant aquestes properes setmanes, i perquè hi haurà turisme que un cop hagi passat el primer cap de setmana de platja preferirà optar aquest segon per la muntanya, s’espera que aquest cap de setmana l’afluència de visitants espanyols i catalans s’incrementi notablement al pas fronterer del riu Runer.

En canvi, la situació que es viu a la frontera nord amb França és absolutament diferent. Malgrat que tradicionalment els mesos de maig i juny són molt fluixos turísticament, l’aturada obligada de trànsit i compres per la pandèmia ha fet que represa hagi mobilitzat una gran quantitat de vehicles que creuen cada dia el pas fronterer. Els comerciants afirmen que la diferència, en comparació a anys anteriors, és que les visites no s’han focalitzat únicament durant els caps de setmana, sinó que el trànsit de vehicles ha estat constant, també entre setmana. El fet que encara hi hagi molta gent amb regulacions temporals d’ocupació, i molta canalla en semivacances d’estiu pot haver contribuït a aquest fenomen.