Les evidències de com Espanya va trepitjar Andorra per actuar contra l’independentisme

Andorra la VellaEls enregistraments que les darreres setmanes s'estan donant a conèixer i que denuncien com policies i alts càrrecs del ministeri espanyol de l'Interior, inclòs el ministre, haurien maquinat un pla contra la família Pujol i líders independentistes han provocat un nou gir a tot el que envolta la caiguda de la Banca Privada d'Andorra (BPA). Les intervencions irregulars de comissaris i agents vicien la instrucció de la causa oberta contra la família Pujol i, alhora, aporten una nova i valuosa informació en el cas BPA.

La Sala Penal de l'Audiència Nacional espanyola va desestimar l'abril de l'any passat el recurs amb què els Pujol volien evitar el judici. Va concloure que el matrimoni i els seus set fills van funcionar com una associació il·lícita i van cometre delictes de blanqueig de capitals, contra la hisenda pública i falsedat documental. Però quan comenci el judici sobre la causa hi planaran diversos dubtes. El primer, si es pot considerar que el cas està contaminat d'inici per una actuació irregular, en néixer d'una informació obtinguda per la policia espanyola suposadament sota coaccions a la cúpula de la BPA, vulnerant així el secret bancari obligatori. El segon, si els testimonis utilitzats com a pretext per obrir la investigació inicial, Victoria Álvarez i Javier de la Rosa, van rebre diners per les seves acusacions. I el tercer, com afectarà l'actuació de l'anomenada 'policia patriòtica' en tot el cas.

En les últimes setmanes nombrosos mitjans han publicat informacions que reforcen la idea que als volts de 2012 a Espanya es va posar en marxa una gran operació d'Estat per aturar l'independentisme català, que ja començava a fer-se fort. Des d'alguns àmbits governamentals es veia amb preocupació l'auge del secessionisme i calia actuar per neutralitzar-lo. En els plans de l'estat veí, suposadament, s'hi contemplava un 'tot s'hi val' contra a Andorra per intentar acusar líders independentistes de tenir diners al Principat. I així hauria estat com el Principat va ser utilitzat i posat contra les cordes.

Una de les acusacions més mediàtiques i agressives veu la llum amb una informació que el 7 de juliol del 2014 publica el diari El Mundo. Una captura de pantalla d'un suposat resum bancari en què apareixen ingressos (del 2010 i 2011) de sis dels membres de la família Pujol a la BPA. Els dubtes sobre qui va donar les dades que van il·lustrar la portada d'El Mundo encara no s'han esclarit. No obstant, en els últims mesos han transcendit nombrosos detalls del que va passar amb la BPA aquells mesos, abans i després. Els directius de l'entitat, investigada per tenir entre els seus clients presumptes criminals de diversos països, van ser comminats per comandaments policials espanyols a facilitar-los dades bancàries d'Artur Mas, Oriol Junqueras i Jordi Pujol. El 2 de juny del 2014, poc abans de la portada d'El Mundo, el llavors conseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, enregistra una conversa amb Celestino Barroso, agregat d'Interior de l'ambaixada d'Espanya a Andorra, en què li suggereix que si no faciliten certes dades (que no concreta) el banc rebrà "un cop de destral".

Cal recordar que el març del 2015 els Estats Units -segons la defensa de la BPA- alertats pel ministeri espanyol de l'Interior com a revenja per la poca col·laboració- va activar el mecanisme de lluita contra el finançament del terrorisme que comportaria la intervenció de la BPA i la seva filial a l'estat veí, Banco Madrid. La família Pujol, que es va querellar immediatament contra la BPA per revelació de secret bancari, també s'ha afegit a la querella que la BPA presenta contra alts comandaments policials per coaccions.