Farmàcies, farmacèutiques i el tímid canvi de paradigma d’Andorra

Andorra la VellaPoc més d’un quilòmetre separa el número 105 de l’avinguda Carlemany, a l’alçada de l’antic hotel Canut, de la plaça Príncep Benlloch, on hi ha el comú de la capital. Concretament, són 1.200 metres que transcorren per les dues avingudes més turístiques del país. Si algú fa l’exercici de mirar endavant des d’algun dels dos punts referits, probablement li cridi l’atenció la quantitat de creus que s’encenen amb leds de color verd i vermell i que pengen de les façanes d’alguns edificis que les recorren. N’hi ha 17, en el tram esmentat, una cada 70 metres.

 

El paradigma d’aquest model de comerç amb una reglamentació molt permissiva focalitzat en la venda de productes de farmàcia i parafarmàcia al turista és a la cruïlla entre el carrer de la Unió i les dues avingudes: la farmàcia del Júlia Centre, la Galeno 1, els baixos de l’Illa Carlemany; la Rocamora a la mateixa cruïlla de les avingudes i el carrer de la Unió i, finalment, la Galeno 2 baixant per Meritxell, a uns 20 metres de la Galeno 1.

 

Una de les conseqüències d’aquest model de negoci basat en la venda al turista és que mentre han caigut en picat les visites estrangeres al país durant la pandèmia, la major part de les plantilles d’aquests establiments han hagut d’estar amb Expedients de Regulació Temporal. Algunes de les treballadores, “sobretot les que teníem canalla” -afirma una treballadora farmacèutica-, han estat entre 9 i 10 mesos amb aquest tipus de baixes.

 

Pocs establiments, els que tenen una clientela estrangera més o menys fidelitzada, han seguit venent els seus productes per vies telemàtiques, “sobretot per mitjà de correus electrònics i també per whatsapp”, expliquen. “També ens fa la sensació que hi ha hagut persones que s’han cuidat més durant la pandèmia i això ha fet que hi hagi hagut una mica més de despesa en productes de bellesa”, afegeixen.

 

L’aixecament de fronteres i la tornada del turisme va revifar la majoria d’aquests negocis. A l’estiu i al Nadal, amb ocupacions hoteleres que han superat el 90%, i durant els ponts d'aquest final d'any, ha tornat l’activitat a la majoria de farmàcies. Algunes treballadores coincideixen en una tendència postpandèmica incipient: si els productes més venuts durant el confinament van ser -més enllà dels farmacològics que es recepten periòdicament- les cremes corporals, aquestes darreres setmanes s’han venut productes que estimulen la segregació de melatonina, l’hormona relacionada amb la son.

 

En tot cas, i malgrat els esforços d’aquests establiments per sobreviure a la caiguda en picat de les vendes com a conseqüència de la reducció del turisme, els testimonis consultats per aquest mitjà coincideixen, majoritàriament, en criticar una regulació massa laxa que ha permès l’actual model irracional de negoci, tant de farmàcia com de parafarmàcia. “No s’han tingut en compte ni criteris poblacionals, ni de distància mínima entre establiments. I fins fa uns anys, ni l’obligatorietat de tenir almenys dos titulats en farmàcia i que, a més, hi siguin presents, i no passi com ha passat durant molt temps, que era el personal auxiliar qui cobria pràcticament tota la jornada laboral”, argumenten.

 

De millor a pitjor, o més ben dit, de menys afectació a més afectació de la pandèmia a la seva activitat, en un primer bloc hi hagut la construcció i els serveis més orientats a la demanda domèstica, que són els que amb més freqüència han afirmat que la covid no ha afectat la seva activitat. Supermercats i grans magatzems han respost que la crisi els afectarà encara durant menys de mig any. Benzineres, hoteleria, restauració i agències de viatges preveuen una afectació d’entre sis mesos i un any. Finalment, els més malparats són el comerç especialitzat en farmàcia, el transport i el comerç de venda de productes no essencials, als quals l’impacte els durarà més d’un any, segons una enquesta de la Cambra de Comerç.

Paradoxalment, dins la mateixa galàxia però en un món paral·lel, les corporacions farmacèutiques han estat les grans beneficiades de la pandèmia. Pfizer i BioNTech hauran obtingut ingressos per valor de més de 86.000 milions de dòlars a final de 2022. Moderna, en la mateixa data, més de 47.000 milions de dòlars, segons l’informe ‘Doble dosi de desigualtat: les empreses farmacèutiques i la crisi de les vacunes contra la Covid-19’, d’Amnistia Internacional. Beneficis mil milionaris en plena crisi. Una altra cosa són les pràctiques d’algunes d’aquestes multinacionals per obtenir aquests resultats, com els de vendre els seus productes de primera necessitat a un preu elevat -amb el qual no poden competir els països pobres- o el rebuig de totes elles a compartir coneixements i tecnologia perquè altres empreses també puguin fabricar vaccins.

 

Salvant les distàncies avantatgistes d’una situació singular que uns han patit i els altres han aprofitat, aquestes són dues cares de la mateixa moneda: una que focalitza el seu model de negoci en el turisme i l’altra que ho fa en la innovació. Una mica com la història recent d’Andorra, tot i que -també cal dir-ho- sembla que es comencen a visibilitzar les primeres passes cap a un tímid canvi de paradigma.