Fins a 980 nous andorrans el 2017, un 10,5% menys que el 2016

Andorra la VellaUn total de 980 persones residents van sol·licitar, al llarg del 2017, la nacionalitat andorrana, fet que suposa un 10,5% menys que l’any 2016 i un 51% menys que fa deu anys. Del total de sol·licituds presentades, 627 van ser atorgades amb plenitud de drets (64%) i 353 van ser resoltes amb el reconeixement del dret d’adquisició de la nacionalitat a títol provisional (36%) en espera que la persona, en el termini legalment establert, acredités la pèrdua de la o les nacionalitats d’origen. Així mateix, de les 627 persones que van obtenir la nacionalitat amb plenitud de drets polítics, 426 la van adquirir per origen, cosa que representa un 67,9%, i 201 per altres motius d’adquisició, la qual cosa significa que van haver de renunciar a la seva nacionalitat anterior. Així ho ha fet públic aquest dijous el departament d’Estadística del Govern. És la primera vegada que es fan públiques estadístiques sobre l’adquisició de la nacionalitat andorrana.

Cal destacar, segons les dades d’Estadística, que la xifra d’obtencions de l’any passat dista molt de la dels anys en què es va registrar la quantitat més elevada, el 2005, quan el total va ser de 2.355. De fet, aquestes dades posen en relleu que des del 1993, quan es va aprovar la primer llei de la nacionalitat, i fins al 2004, el volum d’obtencions va créixer de manera més o menys sostinguda, mentre que a partir del fet que el 2004 es va aprovar una nova legislació van augmentar de manera considerable les obtencions de la nacionalitat, ja sigui per origen o per adquisició. En canvi, des del període 2005-2006, la quantitat total ha anat a la baixa, sobretot pel descens dels naixements pel que fa a andorrans d’origen i l’augment de la població estrangera que fa més de vint anys que resideix al país però que no ha fet la sol·licitud d’adquisició, tal com destaquen des d’Estadística.

Cal concretar que de les 201 que van obtenir la nacionalitat amb plenitud de drets polítics per altres motius, el 73,6% ho van fer per anys de residència i un altre 23,4% per matrimoni. Les adquisicions per residència registren la mateixa quantitat d’homes que de dones (50%) i es caracteritzen per ser majoritàriament de persones que han nascut a Espanya i que han renunciat a la nacionalitat espanyola, amb una proporció del 70,3% i del 75,7% respectivament, tot i que també destaquen les persones nascudes a Portugal i a França. Pel que fa a les adquisicions de la nacionalitat per matrimoni, destaca com a dada rellevant que van adquirir la nacionalitat més dones (63,8%) que homes (36,2%).

D’altra banda, cal destacar que el nombre total de baixes al registre de nacionalitat en el decurs de l’any 2017 va ser de 165, la gran majoria per defunció, amb un 75,8%. El 23,6% restant van ser per la pèrdua de la nacionalitat o bé perquè ha caducat la nacionalitat atorgada a títol provisional per reconeixement del dret d’adquisició, al finalitzar el termini legalment establert per acreditar la renúncia a la nacionalitat d’origen, o bé perquè un cop la persona ha arribat a l’edat de 18 anys no s’ha sol·licitat la nacionalitat definitiva.