L'FMI preveu una recuperació de l'economia del 5,8% per al 2021

Andorra la VellaEl Fons Monetari Internacional (FMI) ha fet pública la primera avaluació sobre Andorra en què es fa una anàlisi de la situació financera i econòmica i s'emeten un seguit de previsions i recomanacions. Així, des de l'organisme internacional es calcula una contracció del PIB de l'11,8% el 2020, és a dir, una xifra "lleugerament" més favorable del 12% que es calculava des d'Andorra. I de cara al 2021 les previsions és que hi pugui haver una recuperació d'aquest producte interior brut xifrada en el 5,8%, una estimació que també és més favorable que els càlculs fets des del departament d'Estadística que preveu un 4,3%. El ministre de Finances, Eric Jover, ha destacat que es fa "una valoració molt positiva" de les recomanacions que es fan des de l'FMI ja que es considera que "es passa l'avaluació amb bona nota" i es valora "la fortalesa d'alguns sectors" i també les polítiques desenvolupades durant la pandèmia. Des de l'organisme internacional, però, també es posen 'deures', entre els quals "modular correctament per retirar els ajuts" que s'han donat a les empreses i també "el ritme" amb què es fa aquesta retirada.

Tal com han explicat Jover i el secretari d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, aquesta primera nota és fruit de la visita telemàtica a què ha obligat la pandèmia que han fet experts de l'FMI. S'han fet una quarantena de reunions entre el 19 de març i principis d'abril tant amb el sector públic com amb el privat i ara amb aquestes conclusions s'elaborarà un informe més complet que serà aprovat i publicat cap al mes de juny, tal com ha comentat Ballestà.

Més enllà de les previsions econòmiques, que Jover ha destacat que s'ajusten força, tot i ser més optimistes, als càlculs fets per Estadística, motiu pel qual ha volgut subratllar la feina que fa el departament i que també ha estat reconeguda per l'FMI, l'informe analitza també la resposta sanitària del país front la crisi de la Covid-19. Així, se subratlla la baixa letalitat i l'esforç en la detecció i la qualitat de les infraestructures sanitàries. "També es valora l'impuls econòmic per lluitar contra els efectes econòmics" de la crisi sanitària, ha incidit Jover, que ha afegit que "les polítiques pressupostàries van evitar mals majors". Tal com s'ha indicat un dels reptes que tindrà el país, segons l'FMI, és després d'aquest impuls públic modular el moment correcte per retirar les ajudes i el ritme al qual s'ha de fer, ja que un cop acabin aquestes ajudes es pot viure "un moment crític". En aquest sentit, el ministre ha posat com a exemple els crèdits tous que quan arribin al seu venciment es podran analitzar cas per cas i aquest, ha dit, és un factor que també valora positivament l'FMI.

L'organisme internacional també analitza la sostenibilitat del deute públic i en aquest sentit Jover ha destacat que "fins i tot en escenaris d'estrès" el deute que té Andorra es pot assumir, ja que hi ha "la possibilitat de retorn". Així, ha manifestat que es valora positivament aquest fet i també les polítiques de diversificació que s'han dut a terme en els darrers anys i les que hi ha previstes, com l'emissió de bons públics que tindrà lloc aviat. Es considera, però, que per "millorar la resiliència" seria necessari augmentar les reserves internacionals. El titular de Finances ha fet notar que un primer pas ja s'ha fet amb l'adhesió a l'FMI, que suposa que Andorra es pugui beneficiar d'una reserva i altres possibilitats podrien ser que el compte de compensació que es dota entre el Govern i els comuns i que en aquesta pandèmia s'ha fet servir estigués a l'exterior en lloc de tenir-lo a Andorra, ha posat com a exemple. En aquest sentit, ha posat en relleu que "tots els estats" intenten tenir aquestes reserves internacionals per evitar que si hi ha una crisi es tensi la reserva amb què compta un país.

També s'analitza el sector financer i s'han valorat que aspectes com la liquiditat i la rendibilitat estiguin per sobre de certs estàndards. Pel que fa a les fragilitats, s'assenyala els crèdits en parts vinculades, un aspecte que Jover ha assenyalat que està molt relacionat amb la dimensió del país i que cal anar "corregint amb el temps". També s'assenyala la necessitat que s'avaluï les possibles necessitats de liquiditat en el futur. Així, s'apunta que en funció de la morositat es vegin quines poden ser les necessitats del sector i es recomana seguir la línia de consolidar nivells de liquiditat elevats. També es fa notar el percentatge de crèdits de poca qualitat que el ministre ha dit que estan "molt vinculats" a l'antiga BPA i que per tant no han de ser un problema.

Pel que fa a la qualitat de les dades estadístiques, tot i que es valora la capacitat del país de proporcionar dades i haver fet aquesta adaptació en poc temps, també es posa en relleu que hi ha "camí per fer". En aquest sentit, Ballestà ha recordat que l'assistència tècnica i la formació són dos dels avantatges de formar de l'FMI i que en aquest sentit s'ha demanat fer "dues sol·licituds" per gaudir d'aquestes ajudes. En primer lloc es vol suport per a la producció de dades estadístiques. Així, després d'haver aconseguit "en un rècord de temps" haver fet l'anàlisi del balanç de pagaments que es presentarà aviat, es vol identificar les necessitats de dades que falten encara que el país produeixi per poder fer una anàlisi més acurada. També es demana suport per evolucionar en la supervisió del sector financer.

A l'últim, tant el ministre com el secretari d'Estat han volgut subratllar el fet que des de l'FMI s'hagi valorat que Andorra hagi estat el país que ha aconseguit ser membre més ràpidament i també que sigui el que més ràpid ha estat sotmès a avaluació i que la delegació hagi quedat "gratament sorpresa per la qualitat de les respostes".