El Fons de Reserva de Jubilació tanca el 2020 amb prop de 1.500 milions d'euros

Andorra la VellaEl Fons de Reserva de Jubilació de la CASS va tenir l’any passat uns beneficis de 71,08 milions d’euros, uns resultats que el president de la comissió gestora del fons, Jordi Cinca, ha valorat de manera positiva, tenint en compte que ha estat “un any complex on els mercats han viscut incerteses enormes i hi ha hagut molta volatilitat”. Aquesta quantitat és fruit de les aportacions per valor de 32,34 milions per part de la branca de jubilació de la CASS, la qual cosa representa 6,1 milions menys que els que es van pressupostar i 8,71 menys que els que es van obtenir el 2019. Pel que fa al resultat de l’activitat, va ser de 38,74 milions, lluny dels 108,50 de l’any anterior. De totes maneres, Cinca ha subratllat que es tracta d’una xifra “força positiva” i que es pot estar “satisfet”. En total, el fons se situa en 1.462 milions d’euros i, tal com ha emfasitzat Cinca, l’important és que s’ha continuat “fent créixer el fons i guanyant a la inflació”, que és l’objectiu del fons.

Concretament per la gestió dels actius financers es va guanyar 37,25 milions, una xifra molt allunyada dels 107,15 del 2019; 1,90 milions en gestió d’immobles, una xifra superior als 1,79 anteriors i 420.000 euros en amortitzacions d’immobles, una quantitat similar als 440.000 del 2019. Per tant, cal destacar que la rendibilitat dels actius financers es va situar en el 2,76%, un resultat per sobre de l’IPC, que va ser del -0,20%. El president de la comissió gestora del fons ha remarcat, però, que no cal fixar-se en només un any sinó que cal anar més enllà i avaluar el fons en períodes més llargs i, en aquest sentit, si es tenen en compte els deu darrers tenim que la rendibilitat s’ha situat en 2,51%, quan l’IPC ha estat del 0,70% i, si es compara amb els últims cinc anys, la rendibilitat ha estat del 2,36%, també per sobre del 0,89% de l’IPC. Cinca ha defensat el sistema de gestió que es fa del fons i que ha permès que en la darrera dècada la rendibilitat hagi estat de 260 milions, una quantitat que no es tindria, per exemple, si els diners estiguessin en un dipòsit. També ha defensat el cost de la gestió del fons, que el 2020 va ser del 0,15%, és a dir, 2,04 milions, una xifra que situa Andorra en la franja baixa respecte d’altres països, ha explicat.

Aquest començament d’any ha arrencat amb una rendibilitat el primer trimestre del 2,15%, per sobre, per tant, de l’IPC que al febrer va ser del 0,7%. Cinca ha destacat que es preveu un any amb un entorn complex en què continuarà la incertesa amb uns tipus d’interès “baixíssims”. Davant aquest panorama, en què caldrà veure quina és l’evolució de la pandèmia, des del Fons de Reserva de Jubilació s’opta per augmentar la diversificació i, en aquest sentit, el president de la comissió gestora ha defensat que perquè hi hagi un equilibri del fons és “important aquesta diversificació”. En aquest sentit, ha assenyalat que es pot anar cap a una major diversificació geogràfica, en actius menys líquids i en divisa. Pel que fa als actius menys líquids ha destacat que “part de l’èxit del fons és que no hi ha una concentració en cap tipus d’actiu”. I ha admès que el fons està “infrainvertit” en immobles i que, per tant, una possibilitat podria ser aquesta. De totes maneres, ha advertit que la vocació del fons no és ser “impulsor de polítiques socials” ja que no és la seva “competència” i que l’objectiu és “gestionar protegint el fons i guanyant el diferencial amb l’IPC”. Altra possibilitat seria invertir en empreses no cotitzades.

També es planteja fer una inversió socialment responsable tenint en compte la sostenibilitat mediambiental, que sigui socialment responsable i la governança. D’aquesta manera es vol ser “curosos” en sectors i empreses en les quals s’inverteix. També ha destacat que cal mantenir la visió estratègica a llarg termini actual.

Sobre la taula

Qüestionat sobre la sostenibilitat del sistema de pensions, Cinca ha reiterat que cal prendre mesures i ha manifestat que és “un tema que està sempre sobre la taula”. En aquest sentit, ha manifestat que “no n'hi ha una de sola” i s’ha mostrat convençut que seran les decisions “més transcendentals” que es prendran en l’àmbit social i econòmic. En aquest sentit, ha afegit que el fet que es prenguessin decisions el 2008 i el 2015 no ha de suposar que es puguin “plegar els braços” i no abordar aquest debat.