Els germans Cierco asseguren que BPA va ser “víctima d’un sabotatge”

Andorra la VellaEls germans Cierco, antics propietaris de la Banca Privada d'Andorra (BPA), han emès un comunicat d'abast internacional després que en les últimes setmanes s'han fet públiques diverses informacions que provarien que l'anomenada 'policia patriòtica' espanyola va actuar contra el banc com un instrument més per atacar l'independentisme català i sense que hi hagués cap element, que no fos fabricat expressament, per atacar l'entitat bancària.

Gravacions i documents que s'han conegut els darrers dies revelarien que comandaments policials de l'estat veí van coaccionar i amenaçar dirigents de BPA, inclòs un dels germans propietaris, Higini Cierco. En el comunicat, la família Cierco sosté que "l'expropiació de BPA va ser un desmantellament en tres parts basat en proves espúries i diverses vegades fabricades. El notice erroni del FinCEN va ser la sentència de mort a BPA". Els propietaris recorden que BPA i la seva filial espanyola, Banco Madrid, van ser intervingudes el març del 2015 després de ser acusades pels Estats Units, a través del FinCEN, de canalitzar fons del crim organitzat.

Per als accionistes majoritaris del banc intervingut, els àudios fets públics on intervenen policies i polítics espanyols "confirmen el que la família sospitava des del principi: que els governs d'Espanya i Andorra van intentar sabotejar BPA". El banc del Principat era l'únic "amb propietaris fora de l'elit andorrana i va ser convertit en un boc expiatori per protegir altres bancs de l'escrutini internacional", denuncia la nota de premsa.

En el mateix escrit, la família Cierco lamenta que "les autoritats andorranes no han mostrat avenços palpables en la 'neteja' del sector bancari del país" i afegeixen que "un primer pas seria asseure's a taula i negociar un acord just pel dany causat per les seves accions contra BPA". Els Cierco no només apunten contra autoritats espanyoles, sinó també contra representants públics andorrans, com l'ex-cap de Govern Antoni Martí, o el llavors ministre d'Interior i Justícia i actual màxim responsable de l'executiu, Xavier Espot, als quals acusen de "col·laborar" a perpetrar la derivada andorrana de la denominada 'Operació Catalunya'.