Espanya castigarà amb presó imposar condicions laborals il·legals

MadridEl dia que el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que el seu govern estava disposat a eliminar el delicte de sedició del Codi Penal, no va dir que aprofitaria aquest canvi per fer una reforma molt més àmplia. La proposició de llei que van registrar el PSOE i Unides Podem a principis de novembre ja anava una mica més enllà dels canvis relacionats amb la sentència de l'1-O, però les esmenes que han presentat aquest divendres els dos grups a la seva pròpia norma encara aprofiten per fer més modificacions, i no només al Codi Penal, sinó en lleis orgàniques com la del Poder Judicial o la del Tribunal Constitucional. A més, hi ha diversos grups parlamentaris, com ara ERC, Junts i el PDECat, que també han posat sobre la taula més canvis. Totes les propostes estan pendents, però, del debat en ponència de dilluns vinent. Una sessió que serà decisiva per definir l'articulat final del nou Codi Penal. Aquestes són les claus de la reforma, ara per ara.

Sánchez va anunciar el Dia de la Constitució que estava disposat a acceptar una reforma del delicte de malversació, però que no seria el PSOE qui prendria la iniciativa. De fet, tant els socialistes com Unides Podem van deixar la qüestió en mans d'ERC. Els republicans, com també Junts i el PDECat, han presentat les seves propostes per reformar aquest delicte amb l'objectiu de despenalitzar l'1-O. La premissa de les esmenes de tots tres partits és diferenciar quan hi ha enriquiment personal o de tercers i quan no, cosa que, interpreten, alliberaria de les acusacions per malversació totes les causes relacionades amb el referèndum. Falta, però, assegurar el suport dels socialistes, que presumiblement voldran modificar la proposta dels republicans abans que es debati en ponència dilluns.

Una de les qüestions més discutides de la primera proposta de reforma pactada entre el PSOE, Unides Podem i Esquerra van ser els canvis en el delicte de desordres públics, que nombroses entitats van denunciar que podien coartar el dret a manifestació. Tot i la defensa tancada que van fer del text inicialment Unides Podem i també ERC, finalment han acabat presentant esmenes al seu propi text per corregir-lo. Així, els republicans proposen suprimir el concepte "d'intimidació" que s'havia incorporat al de violència a l'hora de definir les actuacions que podien alterar la pau pública i ser castigades amb penes d'entre sis mesos i cinc anys, un matís que també veu amb bons ulls Unides Podem però no el PSOE, per la qual cosa no està clar que ERC aconsegueixi treure'l de la reforma del Codi Penal. El que sí que decaurà del text definitiu és especificar que "no cal violència o intimidació" si s'ocupen de manera pacífica despatxos, oficines o locals, però causen una pertorbació rellevant de la pau pública. Es mantindran, això sí, els càstigs de multes o penes de tres a sis mesos de presó. Unides Podem i ERC voldrien eliminar aquest article.

El PSOE i Unides Podem han aprofitat la reforma del Codi Penal per introduir canvis que forcin els nomenaments pendents al Tribunal Constitucional, entre els quals rebaixar la majoria necessària per tirar-los endavant i incloent fins i tot una advertència als vocals del Poder Judicial sobre la possibilitat d'incórrer en responsabilitats penals si bloquegen la renovació. Una mesura més de pressió cap al Consell General del Poder Judicial que ja ha obert un nou xoc amb els jutges.

A banda, també aprofiten per canviar la llei d'enjudiciament civil perquè els dissabtes i diumenges, els festius i el període que va del 24 de desembre al 6 de gener siguin dies inhàbils a efectes processals per tal d'afavorir la conciliació personal i laboral.

Retocar la malversació havia generat molta inquietud a les files del PSOE i Unides Podem per si podia ser llegida com una mesura que posés en dubte el seu compromís amb la lluita contra la corrupció. Per intentar donar un missatge contundent sobre aquesta qüestió, els dos socis han presentat una esmena en què proposen crear un nou tipus penal contra l'enriquiment il·lícit dins els articles que castiguen el frau. D'aquesta manera, incorporen penes d'entre sis mesos i tres anys de presó, multa i inhabilitació per als càrrecs públics que no justifiquin un lucre superior a 250.000 euros després que els ho hagi requerit un òrgan oficial.

El govern espanyol també vol que aquesta reforma serveixi per ampliar el càstig per a les persones que incompleixin la legislació laboral. D'aquesta manera, proposen que l'article 311 del Codi Penal, que recull els delictes contra els drets dels treballadors, també prevegi penes de fins a sis anys de presó per als que vulguin "imposar condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la contractació sota fórmules alienes al contracte de treball" o que mantinguin aquestes condicions després de rebre "un requeriment o sanció administrativa". Així, es castigaria les empreses que un cop ja hagin estat sancionades per incomplir la legislació laboral mantinguin les mateixes condicions per als treballadors. Un canvi que podria afectar empreses com Glovo, que va ser sancionada per incomplir l'anomenada llei rider i a la qual Inspecció de Treball va imposar una multa de gairebé 79 milions d'euros.

De la vintena d'esmenes que ha presentat Junts, n'hi ha vuit que expliciten algunes de les reivindicacions de l'independentisme, com ara eliminar del Codi Penal el delicte d'injúries a la Corona o els "ultratges a Espanya" –que també demana el PDECat–, així com suprimir el tipus penal que castiga l'enaltiment del terrorisme. Les dues formacions també proposen derogar l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal, que fixa la suspensió d'un càrrec públic quan ha estat processat o empresonat provisionalment per delictes com la rebel·lió. És l'article, precisament, que va permetre la suspensió com a diputats dels líders independentistes.