El salari mínim espanyol torna a situar-se per sobre del d'Andorra

Madrid"Som conscients que la majoria social a Espanya té un poder adquisitiu massa baix", ha dit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant el ple del Senat d'aquest dimarts a la tarda. Tot seguit, Sánchez ha anunciat un augment del salari mínim interprofessional (SMI) per a aquest 2023 d'un 8%, fins als 1.080 euros bruts al mes en 14 pagues –l'actual SMI era de 1.000 euros al mes–. Malgrat que el nou augment s'aprovarà en un consell de ministres del mes de febrer, entrarà en vigor amb efecte retroactiu des de l'1 de gener d'aquest any. Davant d'aquesta informació i fent els càlculs escaients, s'evidencia que el sou base interprofessional a Espanya torna a superar l'andorrà en, concretament, 24 euros, assolint els 15.120 euros anuals, amb catorze pagues, mentre que el del Principat se situa en els 15.096.

Aquest és el quart augment des que el PSOE i Unides Podem governen en coalició. Tanmateix, l'any 2018, quan el PSOE governava sol, els dos partits també van acordar un increment històric: es va passar de 735,9 euros mensuals a 900 euros al mes bruts en 14 pagues. Des d'aleshores i fins a aquest últim augment de 80 euros, el salari mínim a Espanya ha crescut un 47%. "Estic molt contenta", ha dit la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha destacat que l'SMI és "l'eina més eficaç per combatre la pobresa salarial".

Després de setmanes de negociacions enrocades, la nova pujada s'ha acordat amb els dos sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, i sense la patronal CEOE, com ja va passar l'any passat. De fet, els empresaris ni tan sols han assistit a les reunions convocades aquest dimarts, un gest que els sindicats han criticat: "No és una anècdota. És una actitud que cal censurar i retreure", ha dit el secretari general de CCOO, Unai Sordo, en declaracions als mitjans de comunicació després de l'anunci de Sánchez. "Ens produeix tristesa", ha afegit el líder de la UGT, Pepe Álvarez.

2,3 milions de treballadors beneficiats

La xifra és més baixa que la que demanaven CCOO i la UGT (volien arribar als 1.100 euros al mes), però s'adapta a la forquilla plantejada per la comissió d'experts: entre 46 i 82 euros. "Estem satisfets", ha dit Álvarez, que ha sostingut que en un moment en què els preus, sobretot els dels aliments, continuen disparats, "[l'increment] permetrà millorar el poder adquisitiu" de molts treballadors. Segons les primeres estimacions dels sindicats, l'augment del 8% afectarà al llarg de l'any entre 2,3 i 2,5 milions de treballadors, sobretot dones i joves.

Aquesta, però, és tan sols la fotografia general. Des del gabinet econòmic de CCOO fan un retrat més precís del perfil de treballador que es beneficiarà del nou augment: una dona d'entre 16 i 34 anys, amb un contracte temporal, que treballa a l'agricultura o al sector serveis. És per aquest motiu que tant CCOO com la UGT defensen que l'augment de l'SMI "ajuda a reduir la bretxa salarial de gènere".

Per comunitats autònomes, on més incidència tindrà l'increment serà a Andalusia, les Illes Canàries, Múrcia i Extremadura. En el cas català, afectaria el 10% del total d'assalariats a jornada completa, segons els primers càlculs de CCOO.

Des del govern espanyol asseguren que el nou increment es tradueix ja en el 60% del sou mitjà a Espanya i, per tant, s'assoleix un dels compromisos de l'actual legislatura. Els sindicats, però, posen en quarantena aquesta afirmació, ja que no hi ha un càlcul oficial de quin és el sou mitjà a Espanya per a aquest 2023. De fet, en l'informe elaborat per la comissió d'experts del salari mínim s'assenyalava la falta d'estadístiques salarials com una "dificultat" per concloure una aproximació al salari mitjà espanyol.

Acord a dues bandes

L'anunci s'ha desbloquejat després d'una reunió improvisada al més alt nivell entre la ministra de Treball, Yolanda Díaz, i els secretaris generals de CCOO i la UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, aquest dimarts al migdia. El ministeri de Treball havia convocat per a aquest dimarts al matí els agents socials, tant els sindicats (CCOO i UGT) com els empresaris (CEOE). La trobada, però, ha acabat sense consens.

Dilluns a la nit els empresaris van comunicar que no assistirien a la reunió. "No es donen les condicions per assistir-hi", apuntaven des de la patronal. L'organització presidida per Antonio Garamendi criticava que el govern espanyol no els ha fet arribar "cap proposta formal" fins ara. Els empresaris es van obrir a acordar un increment de, com a màxim, 40 euros al mes i amb condicions. Fonts de la CEOE mantenen que la seva proposta era la "més adequada" per compensar l'impacte de la inflació i no generar efectes de segona ronda". "Calia ser vigilants amb l'efecte sobre el camp i les empreses amb contractes a l'administració", apunten les mateixes fonts.

Les relacions entre la patronal i el govern espanyol es van tensar arran de l'acord entre el ministeri de Treball i EH Bildu per dotar de més poder la Inspecció de Treball a l'hora d'aplicar un expedient de regulació d'ocupació (ERO). De fet, els empresaris van amenaçar amb "trencar" ponts. Sigui com sigui, el contacte entre les parts es manté i, malgrat que des del ministeri llegeixen el gest dels empresaris com a "irresponsable", es confia en el fet que estiguin presents a la resta de negociacions.

Negociació salarial

CCOO i la UGT han tornat a demanar a la CEOE reprendre la negociació per a un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) –el marc de referència de cara a les negociacions dels convenis, i, per tant, dels salaris, entre empreses i treballadors, caducat des del 2020–. Les converses entre els agents socials es van trencar la primavera de l'any passat, però les posicions s'han tornat a acostar després que aquest mes de gener CCOO obrís la porta a tenir en compte la situació de cada empresa a l'hora de negociar una revisió salarial. "Necessitem un acord en matèria de convenis col·lectius no només per afrontar la pobresa, sinó per evitar l'alentiment de l'economia", ha subratllat Sordo.