El Govern portarà a via judicial les empreses que hagin fet un mal ús dels crèdits tous

Andorra la VellaUn total de 23 empreses o negocis han fet fallida o es troben en situació d'impagament dels crèdits tous, el que representa uns 1,2 milions d'euros de crèdits fallits. L'executiu ha presentat aquest dimarts la situació actual del programa de crèdits tous, on el ministre de Finances, Eric Jover, ha informat que s'ha detectat un ús incorrecte dels diners obtinguts a través de crèdits tous per part d'algunes empreses i autònoms. "Estem en fase d'inspecció dels crèdits tous i sempre que se n'hagi fet un ús que no tocava, ho portarem a via judicial", ha expressat el ministre, assegurant que ja han detectat algun mal ús i que en tractar-se de diners públics "farem tot el que sigui necessari per exigir responsabilitats".

Els casos detectats són pocs perquè la inspecció encara es troba en una fase inicial, però, de moment, s'han detectat casuístiques d'empreses que han fet fallida i que han fet algun tipus d'incompliment, com també empreses que ja han retornat el crèdit. "Encara que s'hagi retornat, si s'ha fet un mal ús, exigirem responsabilitats a l'empresa", ha manifestat Jover. Tot i així, ha volgut deixar clar que en la majoria de casos, no hi ha hagut cap inspecció perquè hi ha hagut un bon comportament. "Malauradament, sempre hi ha un petit percentatge de persones que intenten abusar i sent diners públics, hem de ser rigorosos", ha afegit, reconeixent que probablement sortiran més casos.

Quant a la situació dels crèdits tous, s'han donat un total de 154,3 milions dels 230 milions que el Govern havia previst en aquesta iniciativa. D'aquests, un 30%, 46,1 milions han estat retornats. Entre la primera fase del programa i la segona, que encara segueix oberta, s'han concedit 1.555 crèdits, dels quals 806 s'han transformat en préstecs, el que correspon a 96,2 milions d'euros. Concretament, aquests préstecs afavoreixen a 9.179 assalariats. Cal recordar, que en un principi, el programa de crèdits tous tenia una durada de 12 mesos per retornar l'import amb pròrrogues addicionals de 6 mesos. En l'actualitat, aquestes pròrrogues s'han eliminat i es dona l'oportunitat a les empreses d'acollir-se a aquesta flexibilització fins a un termini màxim de 7 anys, que es determina en funció de les necessitats de liquiditat de l'empresa. D'aquesta manera, Jover ha reiterat que aquesta possibilitat de transformar els crèdits tous en préstecs s'ha ofert perquè "el retorn del crèdit no posi en perill la viabilitat de l'empresa".

Les característiques principals d'aquests préstecs són que l'amortització es farà en quotes mensuals de capital més els interessos. El secretari d'Estat d'Afers Internacionals, Marc Ballestà, ha informat que el finançament de passius financers es farà amb un Euríbor del +0,10% i el finançament de proveïdors serà amb un Euríbor del +0,25%. A més, durant els dos primers anys, els interessos els seguirà assumint l'executiu, "amb la voluntat que les empreses tinguin un al·licient financer al retornar aquests diners", ha expressat Ballestà. Tot i així, no es permetrà repartir més del 50% dels dividends de l'empresa durant la vigència del préstec perquè les empreses que tinguin una recuperació i generin beneficis, prioritzin el retorn. En aquest cas, un dels punts claus és l'Euríbor, el qual es pot anar incrementant. "El diferencial que tenim és suficientment baix per no tensar les empreses" però a banda, cal tenir en compte l'activitat econòmica, "perquè si és normal, l'empresa pot assumir les despeses financeres", ha dit Jover. Com a exemple, ha recordat que el producte interior brut real del primer trimestre ha crescut un 17,3%, que demostra el bon ritme de l'activitat econòmica, de la mateixa manera que també ho mostren els 46 milions d'euros recaptats en IGI.

Principalment, les empreses que s'ha acollit a aquesta amortització provenen dels sectors del comerç a l'engròs i al detall, de l'hoteleria i de la categoria d'altres serveis. Per la seva banda, Jover ha explicat que la durada mitjana d'aquests préstecs d'acord amb el nombre d'operacions és de 4,7 anys i la durada mitjana segons el volum concedit és de 6,1 anys. "Les operacions més importants de volum s'han transformat en préstecs de 7 anys", ha puntualitzat Jover. De les 806 totals, 276 s'han fet transformat en préstecs a 7 anys.

Quant a les empreses que han fet fallida o que es troben en situació d'impagament, Jover ha remarcat que només són el 0,78% del total que van demanar un crèdit tou. D'aquesta manera, l'executiu participa d'aquesta fallida, i es presentarà com a creditor per tal de poder recuperar part dels diners. Amb aquestes xifres "veiem que el procés de retorn s'està efectuant amb la bona línia", ha indicat el ministre, mostrant com a exemple que el percentatge habitual de morositat als crèdits a Andorra es troba al voltant del 3%, i que a nivell internacional, a Espanya està per sobre del 4,5% i a Luxemburg per sobre del 7%. Tanmateix, l'executiu és conscient que aquesta xifra pot augmentar.

Finalment, des del Govern s'ha recordat que el programa de crèdits tous encara es troba obert per l'actual situació d'inflació, però Ballestà ha concretat que les peticions durant aquest 2022 no han arribat a les 5.