Els immobiliaris defensen que el sector privat "necessita un marc jurídic estable"

Andorra la Vella"Si el Govern tingués un parc públic que fos un 20% o un 15% de tot el mercat immobiliari, tindríem unes eines i tindríem un impacte sobre el mercat", per això és important que l'executiu es doti d'aquest parc públic i ho faci de la mà del sector privat. Aquest és el parer de l'expert en el sector immobiliari Guifré Homedes, que ha estat una de les persones que han participat en un estudi recentment publicat pel Cercle d'Economia de Catalunya al voltant de l'habitatge. Homedes defensa que per resoldre la problemàtica de l'habitatge "una de les potes principals és desenvolupar habitatge assequible i habitatge social i perquè això sigui ràpid, o el més ràpid possible, hi ha d'haver col·laboració pública i privada perquè l'administració pública, per si sola, no té recursos per a això".

Un tema de confiança

Cal tenir en compte, però, que perquè aquesta implicació del sector privat es doni és necessari que hi hagi "uns beneficis", ja que "necessita que li surtin els números perquè si no, no ho farà mai". Posar aquestes facilitats ha de permetre que es comenci a construir "de la manera més eficient i ràpida possible, perquè és que si no, sempre estarem en aquest bucle atrapats". I què cal perquè hi hagi aquesta implicació del sector privat? L'expert ho té clar, en primer lloc, "és un tema de confiança". De fet, posa com a exemple que en altres àmbits ja hi ha col·laboracions publicoprivades, per la qual cosa "amb l'habitatge no hauria de ser un problema massa complicat" però cal teixir uns ponts entre l'administració i el sector de la construcció i l'immobiliari que creu que estan trencats.

A més, defensa que el sector privat "necessita és un marc jurídic estable". També opina que és necessari "la generació de sòl", és a dir, que els privats disposin de terreny on construir i l'últim element que creu essencial és que el sector es recuperi. En aquest sentit, posa en relleu que tant la construcció com els promotors i els immobiliaris "no s'han recuperat al 100% de la gran patacada del 2008". Evidentment, començar a construir ara portarà un cert temps, però mentrestant hi ha altres "microaccions" que l'expert creu que es poden anar tirant endavant, "petites coses que t'aportaran petites solucions, però que no resoldran el problema global".

El mite dels pisos buits

Un dels exemples que Homedes posa com a mesura que podria servir en el curt termini és la conversió de locals comercials en habitatge. Per tant, seria una eina que sumada a altres accions que es plantegen no només a Andorra sinó a altres indrets, com Barcelona, poden portar fruits, però que tampoc no són la solució absoluta. I, quant als pisos buits, una altra de les solucions que sovint es posen sobre la taula, l'expert destaca que a Catalunya va ser "un mite", ja que es parlava "que hi havia molts pisos buits" però que quan es va fer el cens es va veure que tampoc era la xifra de la qual es parlava.

Pel que fa a la regulació dels preus, altra de les eines activades pel Govern, alerta de l'efecte negatiu que pot tenir, ja que pot ser "efectiva" per a la gent que ja està vivint de lloguer, però que, en canvi, per a les persones que volen accedir al mercat de lloguer aquesta intervenció pot tenir "dos efectes perniciosos": d'una banda, que no hi hagi oferta perquè els propietaris al final "no estan posant nous habitatges al mercat i els que tenim estan tots plens". I el segon, que "com que hi ha tan poca oferta i tanta demanda, qui es queda el poc habitatge que hi ha disponible, al final, també és el millor perfil econòmic", ja que és qui pot pagar els preus que s'estan demanant. I posa el seu exemple professional perquè es visualitzi el que està passant a Catalunya i, per extensió, el que es podria extrapolar a altres llocs on la tensió entre oferta i demanda s'està donant: "Mai havíem vist tan poca oferta disponible al mercat" en els 76 anys que l'empresa que ell lidera fa que es dedica al sector immobiliari. I tan poca rotació: "La nostra cartera, rotava just per sota del 20%, era del 18%, més o menys, això vol dir que de cada 100 pisos, a l'any divuit ens quedaven lliures i anaven al mercat. Ara aquesta rotació se'ns ha enfonsat, ara tenim una rotació que està per sota del 7%", constata.

I quant als pisos turístics, reflexiona que encara que es prenguin mesures restrictives, caldrà avaluar l'impacte, ja que pot ser que no tots passin al mercat de lloguer. I en aquest sentit, també advoca per les ajudes per incentivar la compra.