Espanya mantindrà la gratuïtat de Rodalies durant el 2023
El primer mes de la mesura només hi ha hagut vuit dies que el servei hagi funcionat sense avaries, talls o retards
BarcelonaLa gratuïtat dels bitllets de Renfe s'allarga durant tot l'any que ve. Així ho ha anunciat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest migdia en el marc de la presentació del projecte de pressupostos aprovat pel consell de ministres després de l'acord entre el PSOE i Unides Podem. Seguir amb les bonificacions del 100% als bitllets de tren tindrà un cost de 660 milions d'euros més per part de l'Estat.
"Ho hem vinculat als pressupostos perquè ho convertim en una política estructural per a l'any vinent: pretenem alleugerir les rendes de les famílies", ha dit Montero. La iniciativa, assegura la ministra, "suposa un estalvi important per a les famílies enfront de la inflació i és una aposta per la mobilitat sostenible". La Generalitat i l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), en canvi, en recelen. Fa dues setmanes, l'ATM ja va advertir que la gratuïtat -i la resta de rebaixes al transport- deixa el sistema de transport públic en una situació econòmica "molt delicada", per la falta de recursos per cobrir totes les despeses i mantenir un servei de qualitat.
Lluny d'aquesta percepció, Montero avui ha animat les comunitats a seguir l'exemple del govern espanyol i mantenir les rebaixes també als titols propis (que a Catalunya actualment estan rebaixats al 50% i el 30% segons el títol). L'executiu català ja ha avançat que s'esperarà prendre una decisió, en el marc de l'ATM, "quan tingui totes les dades de la proposta". Apunten que si l'Estat també pròrroga la bonificació del 30% el Govern també ho farà, però a canvi reclamen "parlar dels 180 milions de forat que ha provocat el cost de l'energia" perquè el sistema, asseguren, "no en podrà fer front". "No és sensat destinar centenars de milions a rebaixar tarifes i no invertir recursos per mitigar els sobrecostos energètics o per a la millora de l'oferta", asseguren fonts del departament.
Per la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha celebrat l'anunci estatal i ha assegurat que proposarà a l'ATM (del qual l'Ajuntament també en forma part) que es faci seva la mesura i també allargui les bonificacions a la resta de títols.
Un primer mes "nefast"
L'anunci d'allargament de la gratuïtat s'ha fet públic la mateixa setmana que es compleix un mes de l'entrada en vigor de la mesura. Aquests primers 30 dies, però, a Catalunya l'efecte dels bitllets gratuïts ha quedat eclipsat per les incidències a Rodalies. De fet, setembre s’ha convertit en un dels mesos amb avaries i talls més rellevants a la xarxa dels que es recorden. Només hi ha hagut 8 dies en què el sistema ferroviari hagi rodat com una seda, sense cap incidència, cap tall ni cap retard oficial.
Les avaries (principalment de la infraestructura –gestionada per Adif– però també en alguns trens de Renfe) s’han repetit un de cada dos dies; en total, 15 dies del mes. En alguns casos, a més, encara s'hi han afegit grans talls del servei, com el de les obres de la Sagrera que van començar el 17 de setembre i que també han alterat significativament diverses línies. En total, 22 dies de problemes a Rodalies davant de 8 de calma.
"Ha sigut un dels pitjors mesos amb diferència des que jo estic a la direcció de Transports: ha sigut nefast", sentencia la directora de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Mercè Rius. Les incidències ja van començar el dia 5 de setembre, coincidint amb l’arrencada del curs escolar. Des d'aleshores es van anar encadenant problemes als sistemes de senyalització, a les vies, fallades del corrent elèctric i altres incidències –aquestes menys previsibles– fruit de fenòmens meteorològics o de l'activitat humana, com els aiguats de Tarragona del dia 23 –que van obligar a tallar diversos serveis–, la caiguda de dos arbres sobre les vies o els atropellaments per invasió de la via. "Així es fa molt difícil valorar l'impacte de la mesura", admet Rius.
Entre totes les incidències n'hi ha quatre que destaquen especialment per la seva magnitud aquest últim mes. Es tracta, per ordre cronològic, de la gran apagada del sistema que va patir Catalunya el dia 9 de setembre; d'una avaria que també va provocar el caos durant tot un divendres; dels talls de La Sagrera que s'allargaran fins a mitjans de desembre, i, finalment, dels problemes derivats dels aiguats de final de mes.
Amb tot, Renfe feia dilluns una valoració positiva d'aquest primer mes. "Hi ha hagut una bona acceptació de la mesura a Catalunya i hem incorporat nous viatgers que abans utilitzaven principalment el cotxe", diu el portaveu de Renfe, Antonio Carmona, que matisa que els problemes més greus per part de Renfe han sigut les actuacions de la Sagrera: "Es tracta d'unes obres imprescindibles, que s'han de dur a terme, però som conscients que els talls han modificat les rutines dels viatgers i han afegit temps als recorreguts", admet. Tot i això, Renfe recorda que mou al dia gairebé 1.000 trens i que "la majoria funcionen correctament".
Una mesura que preocupa la Generalitat
En canvi, la Generalitat, que fa anys que batalla per aconseguir el traspàs definitiu de Rodalies –tant dels serveis com de les vies, i també els diners per poder executar-ho tot–, ho veu diferent. "Mai ens ha acabat de convèncer això de la gratuïtat i la rebaixa de tarifes. Ho hem fet pel moment social i econòmic i perquè la decisió de Renfe era de Madrid", explicava Rius a l'ARA divendres, abans de saber-se que la mesura s'allargaria tot l'any que ve. "[La gratuïtat] Augmentarà el dèficit per a les administracions en el cost del transport públic i, per tant, és una mesura de pa per avui i gana per a demà que tensa molt el sistema", diu la directora de Transports.
El Govern manté que si el que es volia era ajudar els usuaris i fomentar el transport públic "es podria haver fet d'una altra manera". "Calia ser més quirúrgic. Per exemple, bonificant més qui més ho necessita: això seria més just i menys arriscat per al sistema", diu Rius, que afegeix que el que volen els passatgers "no és un servei gratuït sinó un servei que funcioni".